Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Antònia Juani i Frígola
Teatre
Actriu de teatre.
Estrenà Tal faràs, tal trobaràs 1865, d’EVidal i Valenciano, Els hereus i Margarida de Prades , d’Ubach i Vinyeta, el 1870 Fou primera dama de diverses companyies Es casà amb el director i actor Emili Arolas
Eduard Vidal i de Valenciano
© Fototeca.cat
Teatre
Autor teatral, germà de Gaietà Vidal i de Valenciano.
Fill d’advocat, començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de vista Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà la sarsuela Qui tot ho vol, tot ho perd publicada el 1864 Installat definitivament a Barcelona, formà, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica a la literatura burgesa del moment formà part dels tallers , on es representaven obres satíriques i obscenes, en collaboració amb Roure —amb el pseudònim conjunt de Dos gats de frares — publicà Antany i enguany 1864, collaborà a Un…
Sopa de Cabra
Música
Grup de rock format a Girona el 1986 per Gerard Quintana, veu, Josep Thió, guitarra, Joan Cardona, guitarra, Pep Bosch, bateria, i Cuco Lisicic, baix.
Integrants tots ells d’altres grups abans de la seva unió, el 1989 aconseguiren un gran èxit amb el seu primer disc, Sopa de Cabra i, en particular, amb el tema L’Empordà , i el grup es convertí en un dels impulsors del boom del rock català del principi dels anys noranta Enregistrà i cantà la major part dels seus temes en català Conreadors d’un rock clàssic, molt influït per The Rolling Stones i The Beatles, ultra l’esmentat publicaren els discs La roda 1990, Ben endins 1991, Somnis de carrer 1992, Mundo infierno 1993, en castellà, Allucinosi 1994, La nit dels anys 1997, Nou 1998, Dies de…
,
drama
Teatre
Composició teatral en prosa o en vers considerada com un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia i on l’acció s’imposa a la narració.
Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…
Frederic Soler i Hubert
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,
Santa Pau
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al pla d’Olot.
Situació i presentació Limita, a l’W, amb els termes de les Preses i d’Olot, al N amb Sant Joan les Fonts i Sant Jaume de Llierca, al sector E amb Sant Ferriol i Mieres, i al S amb Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres S'estén al SE del pla d’Olot, al sector de la cubeta o fossa de Santa Pau, limitada al N per la serra de Batet i la de Sant Julià del Mont 907 m i al S per la serra de Finestres 973 m al turó de Sant Jordi, continuada aquesta a l’oest, després del coll de Fontpobra, per la de Marbolenya i la del Corb Comprèn la capçalera del Ser, riu que es forma a la Font Pobra i…
literatura catalana
Literatura catalana
Literatura en llengua catalana.
L’edat mitjana Dels orígens al segle XIII la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit Si hom exceptua paraules i frases arromançades que apareixen adesiara en documents redactats en llatí per escrivans poc coneixedors de la llengua sàvia o que tenen un interès especial a fer-se entenedors a les persones no cultes, cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar per part de catalans no pot ésser exhibida en la primera meitat del segle XII Això, però, no significa pas que a Catalunya, i potser més concretament al comtat d’Urgell, no hi hagués, a mitjan segle XII, una…
català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…