Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
turbel·laris
Zoologia
Classe d’animals metazous triploblàstics de l’embrancament dels platihelmints, de vida lliure, amb el cos aixafat en forma de cinta, generalment de mida petita i tou, que es desplaça lliscant sobre els cilis vibràtils que recobreixen tot el cos.
La cavitat del cos és plena de cèllules estrellades unides entre elles per llargues i fines expansions citoplasmàtiques, i entre les malles d’aquesta xarxa circulen cèllules ameboides sanguínies Tot el cos de l’animal és recobert per una cutícula La boca s’obre en posició ventral, generalment en el centre el tub digestiu és format per una faringe musculosa d’on surten dos o tres tubs cecs, i no tenen, per tant, anus La digestió és intracellular, i cada cèllula captura el seu aliment mitjançant un pseudopodi i l’aboca al tub digestiu Quan aquest és ple d’excrements, l’animal xucla aigua i l’…
acels
Helmintologia
Ordre de turbel·laris format per petits cucs plans, de color terrós o blanc, sovint verds a causa de les algues verdes simbiòtiques que viuen dins llurs teixits.
Llur principal característica és l’absència de cavitat digestiva Solament tenen una massa compacta de cèllules digestives El sistema reproductor és molt primitiu Són marins, viuen sota les pedres o entre les algues de la zona litoral, i sovint presenten ritmes diaris de baixar a més profunditat a la nit i ascendir durant el dia El gènere més representatiu és convoluta platihelmints L’any 1999 es donaren a conèixer uns experiments genètics realitzats amb acels que permeten afirmar que aquests animals no pertanyen al fílum dels platihelmints, com es pensava fins ara, sinó que representen el…
esquizogàmia
Biologia
Tipus de reproducció asexual que consisteix en la divisió d’un individu progenitor en el qual la regió posterior, que posseeix els gàmetes, se separa i regenera el que li manca.
L’esquizogàmia és típica dels anèllids poliquets i dels turbellaris
taca ocular
Anatomia animal
Associació de cèl·lules fotosensibles i pigmentades que formen grups diferenciats.
Només detecten intensitat lluminosa, però no pas imatges Hom en troba en alguns turbellaris i poliquets
epibòlia
Biologia
Tipus de gastrulació en què les cèl·lules del pol animal que se segmenten resten incloses dins les del pol vegetatiu a causa del creixement més ràpid d’aquestes.
Aquest tipus de gastrulació és propi d’alguns grups, com ara turbellaris, gastròpodes i alguns anèllids i vertebrats
escissió
Biologia
Forma de reproducció asexual per la qual un organisme es divideix en parts iguals.
En els éssers unicellulars les dues parts que resulten poden ésser considerades com els nous éssers, mentre que en els pluricellulars l’escissió va seguida d’un procés de regeneració que dóna lloc a l’organisme complet És el sistema de divisió més usual, entre bacteris, algues i protozous, i també d’alguns metazous turbellaris, anèllids, etc
trematodes
Zoologia
Classe de platihelmints amb el cos ovalat i de petites dimensions, generalment entre menys d’un mil·límetre i 10 mm, bé que poden arribar a fer 2 cm.
Van proveïts d’una o dues ventoses adherents, situades sobre una cutícula no quitinosa recolzada directament sobre una capa muscular Les ventoses poden tenir fins i tot ganxos o glàndules que elaboren substàncies adhesives Sobre la cutícula hi ha implantats ganxos, pèls i espícules L’aparell digestiu s’ha reduït, a causa del parasitisme, respecte al dels turbellaris, i consta d’una boca anterior, en posició ventral o terminal i envoltada generalment per una ventosa, seguida d’una petita faringe, un curt esòfag i un intestí bifurcat en dues branques que s’estenen cap enrere, es ramifiquen…
planàrids
Zoologia
Família de turbel·laris tríclades del subordre dels paludícoles, que inclou la planària.