Resultats de la cerca

És escrita en alfabet ciríllic des del 1957

Pertanyen a aquest grup les literatures àrab, persa, urdú, paixtu, balutxi, kurda, berber, haussa i suahili, albanesa, les malaies literatura javanesa i el conjunt de les literatures turques turc

Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78

És autor de l’epístola en vers Llàgrimes del Khorāsān, gènere poc freqüent en la literatura persa, motivada pel fet que Sanǧar caigué presoner de les tribus turques de Guzz Bé que poc menys que desconegut a Occident, és considerat el millor panegirista de la literatura persa

Enfrontat amb els gaznèvides, els quals no deixaven installar les hordes turques a Coràsmia, fou primerament derrotat 1027 més tard, però, els arrabassà Marw 1037 i se'n féu nomenar sobirà Participà, amb el seu germà Togrïl Beg, en la batalla de Dandānqān 1040, que constituí la victòria decisiva del nou poder seljúcida

Tingué un paper important en la lluita pel control de la Mediterrània entre les forces cristianes i les turques, i es destacà especialment en la defensa de Malta, assetjada pels turcs, fins que arribà la flota hispànica 1565 El 1566 fundà la ciutat de La Valletta, que esdevingué capital de l’illa

Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskisehir es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble El succeí el seu fill Orhan I, que havia conquerit la ciutat de Brusa 1326, convertida després en capital de l' imperi Otomà

És la llengua de l' Oghuznama , un dels poemes èpics més primitius de la literatura turca, segons el qual el llegendari Oghuz Khan és l’epònim de la branca turcmana dels oghuz, i més tard fou la llengua utilitzada pels imperis de l’Horda d’Or a l’Àsia central i a Egipte i per l’imperi mogol de l’Índia Les principals obres literàries en txagatai són el poema Gissa-i Yūsuf 1232 i la producció d'Ali Šīr Nawā'ī, el Bābur-nāma, o memòries de l’emperador Bābur s XVI, i la Genealogia dels turcs Şerece-i-Türk , d’Ebülgazi Bahadur Han s XVII

El Qudatgu bilig ‘La ciència que porta la felicitat’, escrit per Yūsuf Khāṣṣ Ḥājib el 1070, en constitueix la primera obra coneguda Altres escriptors notables foren Maḥmūd Kāshgharī, autor d’una apologia de la llengua, Dīwān luPgat al-Turk ‘Divan de les llengües turques’, 1074 i Ahmad ibn Maḥmūd segle XII, autor de la 'Atabat alkhaqā'iq ‘Llindar de la veritat’