Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
Última Hora
Periodisme
Periòdic de la tarda en català, òrgan d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Aparegué a Barcelona del 13 d’octubre de 1935 al 28 d’abril de 1938
a última hora
A l’acabament del dia o de la part del dia que hom expressa.
La Última Hora
Periodisme
Diari de la tarda, en castellà, fundat a Palma el 1893 per Josep Tous i Ferrer.
Fou dirigit primer per Baltasar Champaus, i a partir del 1895 per Joan Lluís Estelrich, que el convertí en periòdic d’informació, literari i artístic, de caràcter castellanista, amb suplements i amb números extraordinaris interessants Més tard, dirigit per Pere A Serra i integrat en el Grupo Serra, s’ha caracteritzat pel seu to lleugerament radical, independent i sensacionalista A partir del 1976 publica una secció setmanal en català Des del 1997 fa una edició per a Eivissa i Formentera i, des del 2000, una atra per a Menorca
acte d’última voluntat
Dret
Disposició que fa la persona sobre els seus béns per després de la seva mort ( testament
).
registre d’actes d’última voluntat
Dret civil
Registre on hom inscriu l’atorgament davant de notari de tot testament o acte d’última voluntat.
figura
figura lul·liana: la T, o dels principals relatius, en la versió simplificada de l’ Ars generalis ultima (9 cambres) (edició d’Estrasburg, 1651)
Filosofia
Cadascun dels recursos gràfics emprats per Ramon Llull
per a fer patents als sentits les realitats intel·lectuals i espirituals.
En el Llibre de contemplació 1272 Llull adoptà tres menes de figures els arbres, les lletres i les figures geomètriques La primera condueix a l' Arbre de Ciència 1295 Les altres dues, posades al servei del desenvolupament de l' art general , porten a l' alfabet , a la taula i a les diverses figures de l’art El nombre d’aquestes darreres experimenta una interessant evolució A l' Art abreujada d’atrobar veritat 1272 les figures són set, cinc de principals en forma de cercle i dues d’auxiliars L' Art demostrativa 1276 reprèn, doblant-les, les figures de l' Ars magna primitiva, i encara n'hi…
Tribunal Arbitral de l’Esport
Esport general
Tribunal d’última instància de l’esport internacional, amb seu a Lausana (Suïssa).
Joan Antoni Samaranch, com a president del Comitè Olímpic Internacional COI, proposà per primer cop el 1981 la creació d’una jurisdicció específica per a l’esport El 1982 el kenyà Kéba Mbaye, que era membre del COI, però també del Tribunal Internacional de la Haia, creà un grup de treball perquè redactés els estatuts d’un futur tribunal de l’esport internacional El 1983 el COI aprovà els estatuts i el juny del 1984 el tribunal ja era operatiu L’acord de París entre l’associació de federacions olímpiques d’estiu i d’hivern i l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals del 1994 fou vital per a…
acabat
Última mà donada a una obra.