Resultats de la cerca

El terme ocupa la part alta de la vall del riu Magre, que neix prop de la població, format per diversos cursos d’aigua de la part nord-occidental de la comarca El relleu és format per un altiplà, d’uns 700 m alt al S i al SE, que s’alça ràpidament al N i al NE, en serres paralleles de direcció ibèrica NW-SE serra d’Utiel i serra d’El Negrete, que culminen a 1306 m alt El 40% del terme és ocupat per boscs de pins 5800 ha i matollar 4200 ha, a les parts més muntanyoses Els conreus abasten grans extensions, pel caràcter planer de la major part del terme 14000 ha de secà i 500 ha de regadiu, que…

La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…

Conegut amb el pseudònim d' Anzo El 1945 estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de San Carles de València, i el 1949 anà a Barcelona, on estudià arquitectura Exposà individualment i collectivament des del 1961 i la seva obra tingué ressò a l’Estat espanyol, Europa i els EUA Amb Joan Genovés, fou un dels principals renovadors de l’art valencià i la seva obra fou qualificada d’'art social’ Conreà diverses derivacions del pop-art i durant un cert temps treballà en la incorporació d’imatges procedents de la publicitat, el cinema i la televisió Més tard se centrà en la interpretació de les imatges…

Construït el 1564, la seva primitiva i senzilla arquitectura ha estat modificada al llarg dels anys amb diverses aportacions La petita església, d’estil barroc, data del 1725, amb nau de reduïdes dimensions coberta amb voltes per aresta i murs xapats amb interessant ceràmica de Manises Guarda al seu interior el tríptic l’ Adoració dels Reis Mags , de Vicent Macip el sarcòfag del primer ermità, Juan d'Argés, i les pintures al fresc datades de Felipe Navarro 1728 que representen la tradicional aparició de la Mare de Déu i la primera rogativa oficial dels capítols eclesiàstic i secular, amb els…

S'hi accedeix per la carretera de Las Nogueras un altre llogaret d’Utiel

Fou catedràtic de zoologia de la Universitat de Madrid Publicà uns Elementos de Zoología 1861, que foren reeditats sovint, i Insectos nuevos o poco conocidos de la fauna española

Es traslladà a València per traçar i dirigir —sota l’assessorament del virrei, el comte d’Orpesa— la construcció de la primera gran església barroca de la ciutat la capella —actualment basílica— de la Mare de Déu dels Desemparats 1652-67 L’obra és un gran rectangle dins el qual s’inscriu una ellipse coronada per una gran cúpula —que pintà al fresc Palomino— en un dels extrems del rectangle s’adossa la capella i el cambril de la Mare de Déu També és obra seva la capella de la Cinta de la seu de Tortosa

Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934

Coincideix aproximadament amb la conca mitjana del Xúquer i, a més, un sector de la conca del barranc de Xiva Històricament estigué dividida entre el Regne de València governacions deçà Xúquer i dellà Xúquer i el de Castella Plana d’Utiel Però la divisió provincial del 1833 l’englobà dins la província de València, on constituí els partits judicials d’Aiora, Énguera, Requena, Xiva, i part dels d’Alberic i Xelva, refosos el 1970 en els de Requena i Xàtiva els antics d’Énguera i Alberic Tota la regió pertany a l’arxidiòcesi de València Requena és discutida, com a mercat regional,…

Format al seminari de Valencia i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on obtingué el doctorat en teologia, fou ordenat sacerdot el 1970 Posteriorment fou professor de teologia a la mateixa universitat 1972-92, al Seminari Conciliar de Madrid 1974-92 i, des del 1975, a l’Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesi de Madrid, d’on fou director en 1978-86 Ha estat successivament nomenat bisbe d’Àvila 1992 i de Granada 1997, i arquebisbe de Toledo 2002 i de València, des del 4 d’octubre de 2014 Dins la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, n’ha estat vicepresident 2005-08 i membre…