Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Holger Drachmann
Literatura danesa
Escriptor danès.
El seu llibre Digte ‘Poemes’, 1872 representà una renovació revolucionària dins la literatura danesa A Londres assimilà la literatura naturalista, i posteriorment s’arrelà en temàtiques populars i tradicionalistes, que alternà amb l’individualisme romàntic Algunes de les seves novelles tracten temes de la mar, com Lars Kruse 1879 Altres obres seves són Doempede melodier ‘Melodies mudes’, 1875, Sange ved Havet ‘Cants de la mar’, 1877 i Venezia 1877 Escriví contes realistes, obres teatrals, llibres de viatges i una novella autobiogràfica
Herman Bang
Literatura danesa
Escriptor danès.
Abandonà la carrera d’actor per tal de dedicar-se al periodisme literari Els seus articles foren aplegats a Realism og Realister ‘Realisme i realistes’, 1879 i Kritiske studier ‘Estudis crítics’, 1880 Autor de contes i novelles, evolucionà, sota la influència de Jonas Lie, d’un naturalisme inicial a un impressionisme afectat i decadentista Destaquen les novelles Haabløse Slaegter ‘Generacions desesperades’, 1880 i Tine 1889 i el recull de contes Stille Eksistenser ‘Existències tranquilles’, 1886, on destaca Ved Vejen ‘En el camí’
Jevgenij Andrejevič Perm’ak
Literatura
Escriptor rus.
Començà escrivint teatre Les šumit ‘El bosc remoreja’, 1937, Jermakovy lebedi ‘Els cignes de Jermakov’, 1942, Ivan da Mar'ja 1942 És autor de llibres de divulgació científica per a nens Kem byt' ‘Qui ésser’, 1946, Skazka o strane Terra-Ferro ‘Conte del país Terra-Ferro’, 1959, Skaz pro gaz ‘Conte sobre el gas’, 1960 El tret característic de Perm'ak fou la combinació de la fantasia i la tradició populars amb els elements socials del seu temps Autor de novelles Skazka o serom volke ‘Conte del llop gris’, 1960, Staraja ved’ma ‘La vella bruixa’, 1961, Gorbatyj medved’ ‘L’os geperut…
Sigurd Hoel
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Considerat al seu país com un dels autors més importants del període d’entre-guerres, en un principi fou influït per l’expressionisme alemany, però posteriorment derivà cap a una temàtica psicològica en la qual és clara l’empremta de la psicoanàlisi Les seves novelles giren al voltant dels sentiments de culpa i de frustració, que descriu amb lucidesa, penetració i, sovint, amb una forta càrrega irònica Entre elles cal esmentar Syndere i sommersol ‘Pecadors al sol d’estiu’, 1927, En dag i Oktober ‘Un dia d’Octubre’, 1931 i Trollringen ‘El cercle màgic’, 1958 En Möte ved milepelen…
cinema suec
Cinematografia
Cinema produït a Suècia.
Hi fou conegut des del 1896, però no fou fins dos anys més tard que, amb l’aparició de la productora Numa Pederseu, es pot parlar d’un cinema nacional, i fins el 1907, amb la fundació de l’AB Svenska Biografteatreu per Charles Magnusson, no assolí una importància internacional En el decenni del 1913 al 1923, afavorit per la neutralitat del país en la Primera Guerra Mundial, el cinema suec aconseguí un dels nivells més òptims de la seva història, amb dos grans capdavanters, Victor Sjöström i Mauritz Stiller Obres com Ingeborg Holm 1913, Terje Vigen 1917, Berg-Ejvind och hans…
Lluís Falguera i Jutglà
Periodisme
Cristianisme
Teatre
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com El Correo Catalán , Las Noticias i…
acadèmia
Entitats culturals i cíviques
Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.
Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…