Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
independència funcional
Matemàtiques
Propietat de què gaudeix una família de funcions f1, f2, ..., fn quan no existeix cap funció F tal, que F(f1, f2, ..., fn) = 0, on (F (f1, f2, ..., fn) (x) = F(f1 (x), f2 (x), ..., fn(x).
Vegeu també jacobià
Domènec Ramon i Roig
Domènec Ramon i Roig
© Escola Pia
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…
David Grossman
Literatura
Escriptor israelià.
Serví a l’exèrcit del 1971 al 1975, i el 1973 participà en la guerra del Yom Kippūr Treballà fins el 1988 com a guionista i presentador a la ràdio pública, feina que interrompé en el període 1976-79 per a estudiar filosofia i art dramàtic a la Universitat Hebrea de Jerusalem El 1982 publicà Du-Krav “Duel’, el primer llibre de narrativa infantil i juvenil, gènere que ha continuat conreant amb un notable èxit, i l’any següent, Hiuch Ha-Gedi “El somriure de l’anyell’ Seguiren Ayien Erech Ahava “Vegeu al darrere amor’, 1986, Sefer Ha-Dikduk Ha-Pnimi “La gramàtica interior’, 1991,…
requint
Requint
© Fototeca.cat
Música
Clarinet de petites dimensions (42,9 cm), de tessitura més aguda que el clarinet estàndard.
Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…
,
v
Abreviatura del mot llatí vide (‘vegeu’), que en llibres, diccionaris, etc, hom utilitza per a les remissions i que va seguida de la indicació de la pàgina o del lloc de referència.
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…
Manual de novells ardits
Historiografia catalana
Dietari del racional de la ciutat de Barcelona, on eren registrats quotidianament els nomenaments d’oficials, les trameses de missatgers i correus, les eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.
El manual Conegut també amb el nom de Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català, la continuà entre el…
,
remissió
Literatura
En un escrit, indicació —per mitjà d’un signe especial, com és ara vegeu (vg), confer (cf), etc— al lector que ha de cercar en un altre lloc del mateix escrit o d’un altre l’explicació d’una cosa que no hi és prou explícita.
Safortesa
Armes dels Safortesa
Llinatge català establert al regne de Mallorca arran de la conquesta, i també al de València, on Ramon Safortesa obtingué els llocs de Maurat, Beniquei i Benifato.
El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle…