Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
David d’Angers
Escultura
Pseudònim de Pierre-Jean David, escultor francès.
Premi de Roma del 1811 Es relacionà amb Canova a Itàlia Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París 1826 Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic Tingué molta relació amb els intellectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns Goethe, Schiller, Tieck, CDFriedrich, etc També és autor de diverses estàtues i busts Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent
fervor
Ardor, vehemència, d’un sentiment o amb què hom fa alguna cosa.
Salvador d’Alepús
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Valencià de naixement i de llinatge patern, però de mare sarda, establert a Sardenya, el 1527 fou elegit a instàncies de Carles V arquebisbe de Sàsser Assistí com a tal al concili de Trento, on exercí un paper destacat influí decisivament en les comissions de decrets doctrinals, en especial en els criteris de reforma pastoral, gràcies a l’experiència obtinguda a la seva arxidiòcesi Pius IV el retingué a Roma durant la darrera etapa tridentina per les seves connexions anteriors amb els ambaixadors imperials Entre les seves obres destaquen diverses Omelias , l' Oratio pronunciada davant els…
Emil Nolde
Pintura
Pseudònim que adoptà el pintor alemany Emil Hansen el 1904.
S'interessà pel dibuix i la litografia 1896 prenent com a models HDaumier i JFMillet Des del 1901 residí a Berlín i a Nolde, treballant sol i amb penúria, fins que el 1906 fou convidat a participar en el grup Die Brücke La seva pintura —acostada a la de Vvan Gogh i JEnsor, els pintors més admirats per ell— és especialment d’escenes religioses, que produïren un gran escàndol per la seva vehemència sensual, els colors estridents i les formes expressionistes La llegenda de santa Maria Egipcíaca 1912 Kunsthalle, Hamburg, Vida de Crist 1911-14, quadre d’altar en nou parts Els nazis…
cant
Música
Acció i art de proferir sons musicals amb la veu ja sigui vocalitzant, taral·larejant o articulant paraules.
El valor artístic del cant és condicionat per la respiració, l’emissió de la veu i el seu timbre, el fraseig i els matisos expressius Segons els pobles i les èpoques ha estat concebut de formes diferents nasal, gutural, palatal, etc Com a forma d’expressió humana, el cant uneix les denotacions de dos tipus d’expressió el llenguatge i la música per això ha tingut un paper cultural d’abast general i moltes civilitzacions les orientals en general, la grecollatina i, bé que amb menys de relleu, també l’europea occidental li han reconegut una importància pedagògica de primer ordre De la més remota…
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Assagista i filòsof castellà.
Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…
Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra
© Francesc Gómez
Literatura
Escriptor i periodista.
És autor d’una abundant i variada obra més de 200 títols, la majoria de novella infantil i juvenil, i conrea també la ciència-ficció, la novella negra i l’assaig Gran part de la seva obra de ficció té doble versió, en català i castellà També és un especialista en música, sobretot en rock , tema sobre el qual ha publicat Historia de la música rock 1981, Serrat 1988 i Gran enciclopedia del rock de la A a la Z 1993 Fundà revistes musicals com Disco Expres 1970, Top Magazine 1972, Extra 1972, El Musical , Popular 1 1973 o Súper Pop 1977, d’algunes de les quals fou director, i dirigí el…
,
drama
Teatre
Composició teatral en prosa o en vers considerada com un gènere mixt entre la tragèdia i la comèdia i on l’acció s’imposa a la narració.
Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodisme
Escriptor, historiador, periodista i crític.
Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…
, , ,
Iran

Estat
Estat de l’Àsia occidental, estès del Caucas a la depressió de Helmand i de la mar Càspia al golf Pèrsic, i limitat per Armènia, l’Azerbaidjan, la mar Càspia i el Turkmenistan al N, l’Afganistan i el Pakistan a l’E, els golfs Pèrsic i d’Oman al S i l’Iraq i Turquia a l’W; la capital és Teheran.
La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie de grups muntanyosos poc elevats Paisatge a la regió…