Resultats de la cerca

El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb homes com…

Segons el tipus de teixit que treballava, es distingien en teixidors de vels o velers veler, velluters velluter, galoners galoner o perxers perxer

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al…

Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…

El seu pare Joan, velluter d’ofici, morí quan ell tenia un any i la seva mare, Gertrudis, es tornà a casar amb Domènec Pujolar, qui li feu de pare Escolà de l’església del Pi, a Barcelona, la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera 1665-75 i es doctorà en teologia El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic Fou preceptor, en 1677-86, dels fills de la família Gasneri Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant…