Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
gamba verda
Gamba verda
© J.J. Harrison
Ornitologia
Gamba molt semblant a la gamba roja, de la qual es distingeix sobretot pel bec, que és negrenc i lleugerament corbat cap amunt, i per les potes, que són verdes.
Habita al nord d’Europa i d’Àsia i és ocasional, a l’hivern, als Països Catalans
mosca verda
Mosca verda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels múscids, d’uns 8 mm de llarg i de color verd brillant, que pon els ous sobre la carn en descomposició.
Habita a Europa, a Àsia i al nord d’Àfrica i és comuna als Països Catalans
tortuga verda
Tortuga verda
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels quelònids, d’uns 160 cm de llargària, amb la cuirassa dorsal en forma de cor, en els individus joves recorreguda per una doble cresta mitjana i amb les plaques juxtaposades.
Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic
llora verda
Llora verda
Linda Brynan Sears (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 5 a 15 cm de diàmetre, verdós i amb la cutícula clivellada o esquamosa, de làmines blanques i acostades i de cama blanca.
És comestible i es troba en suredes, alzinars i fagedes
revolució verda
Agronomia
Increment espectacular de la producció de cereals en països en via de desenvolupament, especialment els anys 1965-85, que tingué lloc per la utilització de varietats d’alt rendiment de blat, ordi i blat de moro.
El terme fou emprat per primera vegada l’any 1968 pel doctor Williams SGaud, director de l’Agència per al Desenvolupament Internacional EUA L’aspecte més positiu de la revolució verda és la seva contribució a la lluita contra la fam en països en desenvolupament L’any 1970 s’atorgà el premi Nobel de la pau a Norman Bourlaug, director del programa de millora que permeté l’obtenció de varietats de blat d’alt rendiment El potencial productiu d’aquestes varietats solament es manifesta si se'ls proporciona fertilitzants i aigua suficients A més a més, sòl ésser necessari protegir els…
collada Verda
Pas (2 282 m alt) que comunica les altes valls de la Secallosa i del Solà del Pomar, entre el pla Guillem i el pla de Calm-agra, dins els termes de Pi (Conflent) i de Prats de Molló i la Presta (Vallespir).
És dominat pel puig de la collada Verda 2 403 m alt, a la mateixa línia de crestes
ortiga verda
Zoologia
Cnidari de la subclasse dels antozous, de l’ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, del qual molts autors el consideren una subespècie.
És, tant morfològicament com pels seus costums i hàbitat, igual a aquest, i se'n diferencia solament per la coloració, normalment verda i a voltes bruna
química verda
Química
Tendència actual en la recerca química dirigida a minimitzar l’impacte ambiental dels processos químics, tant en l’àmbit de laboratori com en l’àmbit industrial.
La química verda tracta d’oferir alternatives a productes i processos que minimitzin l’ús o la producció de substàncies tòxiques o perilloses, de tal manera que els processos químics esdevinguin compatibles amb el desenvolupament sostenible Afavoreix l’ús de recursos renovables, nous materials i noves tècniques analítiques, com ara la fotocatàlisi, l’electrocatàlisi, la biocatàlisi i la catàlisi bifàsica, que permeten condicions de reacció més suaus i menys contaminants que les tradicionals
collada Verda
Collada
Pas (1 595 m alt.) de la serralada que separa la vall de Camprodon (Vilallonga de Ter) i la vall de Ribes (Pardines), al Ripollès, al S del puig de Mont-roig.
plaga verda
Tecnologia
Nom amb què es coneix popularment la hipotètica invasió de nanomaterials amb contingut biològic que pot patir el món a causa de la nanotecnologia.