Resultats de la cerca

Propugnava el realisme escènic supressió de l’obertura, nombrosos personatges episòdics, acció contemporània —o bé del sXVIII—, utilització de l' intermezzo orquestral, realisme sovint contrastat mitjançant escenes de “teatre dins el teatre” Aviat la figura principal del verisme fou Giacomo Puccini, seguit per altres autors, com UGiordano, FCilèa, FAlfano, RZandonai, etc Bé que hom no considera ja veristes els autors més tardans, com Italo Montemezzi, EWolf-Ferrari, etc ni tampoc les òperes més tardanes de Mascagni, Zandonai, etc, almenys formalment en conservaren una forta…

Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…

D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes

Estudià a París i a Milà Introduït per Arrigo Boito en el grup artístic de la scapigliatura , es destacà aviat per la riquesa orquestral de les seves òperes Dejanice , 1883 Edmea , 1886 Loreley , 1890, que influïren en el verisme Morí de tisi després d’estrenar La Wally 1892, considerada la seva obra mestra

Malgrat que el contingut musical no és gaire dens, conté algunes troballes harmòniques que l’autor desenvolupà en obres posteriors i és un dels productes més típics del verisme o naturalisme operístic italià La seva autenticitat teatral n'ha fet l’òpera més popular de Puccini Ruggiero Leoncavallo escriví una òpera homònima Venècia 1897

A partir del 1860 es dedicà a la realització d’escultures de petit format, i des del 1870 creà obres de dimensions més grans, de temàtica històrica i d’un verisme expressionista de dens contingut psicològic Pere I 1872, Ivan el Terrible 1875, Sòcrates 1875, Spinoza 1882, Crist jutjat pel poble 1874 És representat a la Galeria Tret'akov de Moscou

Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant 1921

Professor de literatura a Roma i a Catània Influït per Zola, fou un dels creadors del verisme La seva narrativa presenta, amb intenció documental i cientista, casos generalment patològics, dins un clima ombrívol i tràgic Cal remarcar-ne Giacinta 1879, Il Profumo 1890 i Il marchese di Roccaverdina 1901 Fou un crític notable Gli ismi contemporenei , 1898 i un representant destacat del teatre sicilià Teatro dialettale siciliano , 1911

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio