Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
síndrome cerebel·losa
Patologia humana
Conjunt d’alteracions nervioses determinades per la lesió del cerebel.
Es caracteritza principalment per atàxia, vertígens, dismetria, asinergia, tremolor d’acció, nistagme, alteracions del to muscular, etc
mal de muntanya
Patologia humana
Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica.
Es produeix en les ascensions considerables i es manifesta per vertígens, cefalàlgies, somnolència, dispnea, trastorns circulatoris hipertensius, vòmits, cianosi, etc
síndrome del dúmping
Medicina
Distensió brusca del jejú provocada per l’aliment, especialment si els glícids són abundants, procedent del monyó gàstric resultant d’una gastrectomia.
Les manifestacions clíniques són digestives epigastràlgia o sensació de plenitud, nàusees, vòmits, diarrees i vasomotores palpitacions, vertígens, lipotímia La durada és d’uns 20 a 30 minuts
atàxia vestibular
Patologia humana
Atàxia produïda per alteracions vestibulars laberíntiques.
Comporta trastorns de la marxa caracteritzats pel fet que l’individu se sent atret cap al cantó de la lesió si el desequilibri és molt accentuat, es veu obligat a encreuar-se de cames marxa en tisores És acompanyada de vertígens i nistagme
Adolf Azoy i Castañé
Medicina
Metge otorrinolaringòleg.
Collaborador actiu d’Emili Mira en els primers anys de l’Institut Psicotècnic, estudià els problemes de la psicologia de l’audició Catedràtic de la Universitat de Sevilla 1953 i la Universitat de Barcelona, fou director de l’Hospital Clínic 1967 Membre de la Reial Acadèmia de Medicina 1968, treballà extensament en gairebé tots els camps de la seva especialitat i principalment en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i els aspectes quirúrgics
hipertensió arterial
Patologia humana
Augment de la pressió normal de la sang de les artèries.
Hom considera que hi ha hipertensió quan la pressió sistòlica passa de 150 mm Hg i la diastòlica de 95 mm Hg Pot ésser essencial de causa desconeguda o secundària La hipertensió és conseqüència d’un augment de les resistències perifèriques pot no donar símptomes o bé provocar cefalàlgies, vertígens, sufocacions, palpitacions, taquicàrdia, dispnea i disminució de la capacitat corporal i intellectual Pot afectar les vísceres, especialment els ulls, els ronyons i el cor La hipertensió secundària que representa el 20% dels casos apareix en diverses malalties, com, per exemple,…
tabaquisme
Patologia humana
Intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac.
La intoxicació aguda per la nicotina, en forma d’alcaloide pur, és molt rara per contra, la intoxicació aguda pel tabac, deguda a un consum abusiu en persones no habituades o com a conseqüència de la utilització industrial, és més freqüent La intoxicació crònica , deguda al consum del tabac en qualsevol de les seves formes, es caracteritza per la predisposició a diversos trastorns respiratoris laringitis, bronquitis, etc, digestius gastritis amb hiperclorhídria, cardiocirculatoris arterioesclerosi i angina de pit i per la capacitat cancerígena pulmó, laringe, etc La intoxicació aguda es…
eclàmpsia
Afecció caracteritzada per accessos convulsius, inicialment tònics i després clònics, seguits d’un estat comatós, la qual apareix al final de l’embaràs, durant el part o en el puerperi.
Va precedida d’un quadre anomenat preeclàmpsia , que es compon de diversos graus d’albuminúria, d’hipertensió arterial, d’edemes, d’oligúria i de trastorns subjectius vertígens, escotomes centellejants, diplopia, cefalea, vòmits, que augmenten progressivament, fins que es desencadena la crisi, la qual evoluciona en quatre fases la fase d’invasió , caracteritzada per contraccions fibrillars localitzades a la cara i al coll, la fase tònica , amb contractura de tots els músculs del cos, cianosi de la cara i aparició d’escuma per la boca, la fase clònica , començada després d’una…
insolació
Patologia humana
Malaltia consistent en una gran febrada, cefalàlgies, vertígens, deliris i coma, causada per una exposició excessiva als raigs del sol.
Biel Mesquida
Literatura
Nom amb el qual és conegut l’escriptor Gabriel Mesquida i Amengual.
Vida i obra Fill de pares mallorquins, la seva vida professional i literària ha estat sempre vinculada a Mallorca i, secundàriament, a Barcelona, on es llicencià en biologia 1969 i en ciències de la informació 1977 Responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran enciclopèdia catalana 1972-80, director d’"Ucronia" d’Iniciativas Editoriales 1977-80, collecció literària vinculada a la revista alternativa El Viejo Topo , i també cap del Servei de Comunicació, Recepció i Enllaç de la Universitat de les Illes Balears 1984-1996 Membre de diversos moviments de renovació dels anys setanta…
,