Resultats de la cerca

La lletra fou composta per Jacint Verdaguer, i fou publicada al Programa del certamen artístic-musical celebrador en les festes del milenar de Montserrat , signat a Barcelona el 20 de febrer de 1880 En aquest mateix programa hom oferia un premi d’un flabiol d’or amb esmalts a la millor melodia popular que s’adaptés al text de Verdaguer El 25 d’abril del mateix any fou declarada guanyadora —enmig d’una setantena de composicions— la melodia de Josep Rodoreda, que acabà essent l’única cantada Aquest himne, cantat cada dia per l’Escolania de Montserrat, ha esdevingut autènticament popular al…

És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions…

Format musicalment a l’escolania de Sant Jaume de Barcelona, sota la direcció de Nicolau Manent Fou professor de piano del conservatori del Liceu i fundà l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts Fundà i dirigí la Banda Municipal de Barcelona 1886 i el mateix any esdevingué director de la nova Escola Municipal de Música de Barcelona Dimití els càrrecs el 1896 i passà a Sant Sebastià com a director de la banda municipal més tard, el 1906, anà a residir a…

Les seves obres pertanyen a l' ars nova tardana, i llur notació és complicada Se'n conserven quatre balades a tres veus Je m'émerveil aucune fois, En ce gracieux temps joli, Fusions de ci, dedicada a Elionor d’Aragó, germana del rei i reina de Castella, i En attendant espérance , obra notable en l’aspecte rítmic, la balada-caça La harpe de mélodie i el virolai Tel me voit et me regarde

Llicenciat en Teologia a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou assassinat per la seva condició de religiós Tot i la seva prematura mort, deixà una obra prou extensa i considerada pels escriptors de la seva generació com una promesa La seva obra íntegra es publicà a Poemes, diaris i altres escrits 1975 i a dues antologies d’escriptors catalans, Poesia escollida 1987 i Prosa escollida 1990 També és autor del Virolai a la Mare de Déu de Queralt

Llicenciat en filosofia i lletres, exercí la docència El 1925 s’establí a Buenos Aires Redactor en cap i editorialista amb el pseudònim Jordi Argent de la revista “Catalunya”, collaborà també a “Virolai”, a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al programa de ràdio L’Hora Catalana , del qual fou cofundador Fou secretari del Primer Congrés de Catalans de les Repúbliques del Plata Montevideo 1936, promogut per Francesc MMasferrer i Vernis , i, el 1941, dels primers Jocs Florals a l’exili, celebrats a l’Argentina

Fou secretari del rei de Bohèmia, Joan de Luxemburg, a partir del 1323, i viatjà amb ell per tot Europa El 1337 obtingué una canongia a Reims, on compongué la majoria dels seus poemes i de les seves 140 obres musicals conservades Fou l’últim trouvère, i conreà tota mena de gèneres rondós, motets, balades i cançons La seva obra mestra, la Messe Notre-Dame , a quatre veus, és una síntesi de l’Ars Nova i l’Ars Antiqua Com a poeta, escriví molts dits màximes poc originals, obres didàctiques i galants allegòriques imitades del Roman de la Rose Fixà les regles de les formes poètiques medievals…

Format al Conservatori Superior de Música de València, destacà ben aviat per la seva facilitat en l’aprenentatge del piano Fou deixeble del mestre Leopold Querol, i a disset anys realitzà el seu primer concert A partir d’aquí desenvolupà una doble carrera musical com a pianista i com a director de corals, per a les quals compongué la major part de la seva obra El 1942 fundà la Coral Polifònica Valenciana i fou director de l’Escola de Cants Folklòrics, un gènere molt present en la seva carrera El Virolai a la Mare de Déu de la Salut és una de les seves obres més populars dins el…

Hom n'assenyala precedents en el cant antifonal i responsorial de l’Església La seva configuració va des de la simple exclamació, el mot solitari i la successió dels sons sense sentit fins a la frase i al període gramatical i conceptual ple, constituint un o més versos Fou l’element característic de les cançons de dansa i intervingué en altres gèneres de forma fixa Plaçat al final de l’estrofa o al començ del poema, es repetia, tot o en part, normalment amb el mateix text i la mateixa melodia, al final o al mig de cada cobla, i seguia diversos procediments segons les èpoques i els gèneres era…