Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
bignònia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a diverses plantes de la família de les bignoniàcies, especialment les del gènere Bignonia i altres gèneres afins.
En general són plantes arbustives o enfiladisses, de fulles oposades, simples i pinnades, i de flors vistents, de corolla més o menys tubulosa, campanulada, lobulada, amb simetria bilateral, sovint conreades en jardineria, com la Doxantha unguis-cati, de grosses flors en forma de trompeta Les bignònies conreades requereixen regs copiosos a la primavera i a l’estiu cal protegir-les dels atacs freqüents dels insectes i esporgar-ne moltes branques per a estimular la floració
vil·la
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
aristoloquiàcies
Botànica
Família de ranals integrada per set gèneres que comprenen més de 600 espècies de plantes herbàcies o llenyoses, sovint enfiladisses, distribuïdes arreu però sobretot als tròpics.
Presenten fulles alternes, usualment cordiformes, i sense estípules Les flors són axillars, solitàries o en inflorescències, hermafrodites, regulars o irregulars, i sense corolla posseeixen de sis a quaranta estams lliures, connats o fosos en una columna estilar ginostem L’ovari és ínfer, de tres a sis lòculs i estigmes El fruit és capsular i les llavors, petites però amb força endosperma La família es mostra molt ben adaptada a la pollinització entomòfila El gènere més important és Aristolochia A longa aristolòquia llarga, A pistolochia herba de la marfuga i A rotunda aristolòquia rodona Les…
aràcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per uns 110 gèneres que comprenen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, arbustives o fins i tot arborescents, i de lianes.
La majoria són pròpies dels països intertropicals algunes, però, atenyen la regió mediterrània i l’Europa mitjana Presenten fulles grans, simples o compostes, amb pecíol ben desenrotllat i de base amb beina membranosa Les flors, molt nombroses, acostumen a aplegar-se en inflorescència en espàdix, sovint embolcallades per una espata de colors vistents Algunes inflorescències exhalen una olor pudent que atrau les mosques de la carronya, les quals faciliten la pollinització El fruit és en baia Tenen arrels adventícies i algunes espècies són específiques gènere Anthurium algunes, verinoses…
amarant
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les amarantàcies, sovint cultivades com a ornamentals per les seves vistents inflorescències.
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes, que en clavar-…
cinípids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters els representants de la qual són, en general, de petites dimensions (1 o 2 mm) i de colors poc vistents.
Les femelles tenen un agulló a l’extrem de l’abdomen Els adults són diürns i de vida bastant curta Es reprodueixen segons un cicle normal o bé per partenogènesi Molts són productors de cecidis, i altres són endoparàsits d’altres insectes
allassa
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears, de tija amb secció triangular i de flors blanques, penjants i vistents.
Molt freqüent als llocs ombrejats i propers als habitacles humans de les Illes Balears i de la part meridional de la regió mediterrània
albízia
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts caducifolis, de la família de les mimosàcies, de fulles compostes i flors vistents, propis de les zones càlides de l’Àfrica, Àsia i Austràlia.
L' A julibrissin , de flors blanques amb llargs estams rosa, té l’aspecte d’una acàcia, però no presenta espines és força emprada com a planta ornamental
bixa
Botànica
Arbust o arbret de la família de les bixàcies, de fulles lanceolades cordiformes, flors vistents, de color de rosa, en glomèruls terminals, i càpsula espinosa, amb llavors d’aril vermell; hom n’extreu el colorant anomenat arxiota
.
Originària de l’Amèrica tropical, on amb el nom d' urucú els nadius l’empraven per a pintar-se el cos, és conreada a moltes zones tropicals