Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
focs artificials
Focs artificials
© Corel
Química
Composicions pirotècniques d’efectes lluminosos i sonors, a base de coets i altres artificis de pólvora, que s’engeguen a l’aire, en general com a diversió, seguint una successió determinada per tal d’obtenir la màxima espectacularitat.
Nogensmenys, des del punt de vista de la pirotècnia , a més dels d’espectacle, que són els esmentats, hom considera també els d’utilitat per a fer senyals, per a reclamar salvament, etc i els de guerra coets d’illuminació, de senyals, incendiaris, etc
apòdids
Ornitologia
Família d’apodiformes que comprèn ocells de dimensions bastant petites que menen una vida exclusivament aèria.
Les ales, especialment les plomes rèmiges primàries, són molt desenvolupades, la qual cosa fa que siguin excellents voladors
làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes de 20 a 65 cm; tenen el cap ovalat, el bec comprimit lateralment i sense cera, tres dits de les potes units per membranes, la glàndula uropígia revestida de plomes i la cua amb deu timoneres.
Són molt voraços i excellents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i acostumen a fer les migracions vorejant les costes
pompílids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que fan de 5 a 50 mm i són de coloració variable amb reflexos metàl·lics.
Tenen les ales llargues i fines, tot i que són més marxadors que voladors Cacen aranyes, fins i tot més grosses que ells, les quals paralitzen amb el fibló, que instilla verí, i les utilitzen com a nodriment de llurs larves
círvia
Círvia
NOAA (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot assolir 90 cm de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
És una forma depredadora que s’alimenta de peixos, persegueix moles de sardina, verat i peixos voladors i és de costums pelàgics i bona nedadora La seva carn és molt saborosa És originari i propi de l’Atlàntic càlid i penetra a les costes mediterrànies
esciúrids
Mastologia
Família de mamífers rosegadors caracteritzats pel fet de presentar les dents trituradores de la mandíbula superior proveïdes de crestes i les inferiors simples i còncaves.
Comprèn nombrosos gèneres amb multitud d’espècies arborícoles, de superfície i excavadores, de distribució cosmopolita Els gèneres més típics són els esquirols comuns, els esquirols voladors, les marmotes i els gossets de les praderies Els esquirols comuns viuen a molts boscs dels Països Catalans
bonítol de ventre ratllat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, semblant al bonítol, bé que de cos més robust.
Té el dors de color blau verdós i 5 o 6 bandes longitudinals característiques al ventre Els bonítols de ventre ratllat són grans nededors i s’alimenten d’altres peixos sardines, peixos voladors, etc Viuen a les regions càlides de tots els oceans i són poc freqüents a la Mediterrània Llur carn és molt apreciada
fregata
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels pelicaniformes de la família dels fregàtids, que poden arribar a atènyer 1 m de longitud i 2,50 m d’envergadura.
El plomatge és poc conspicu, la cua és llarga i notablement forcada i són molt bons voladors Els mascles presenten una dilatació policroma i inflable a la gola Els quatre dits dels peus són units per una membrana feble que no els permet d’emprar-los com a rems Habiten a les costes de l’Amèrica tropical
bibiònids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, els representants de la qual tenen el cap petit i les antenes curtes i gruixudes, les potes robustes, armades amb esperons i plegades cap endins en l’articulació tibiotarsal.
Són voladors hàbils, i llurs larves, hipogees en molts de casos, poden devorar les parts subterrànies de les plantes herbàcies dels horts, com fan les de Bibio clavipes, B marci, B hortelanus, etc, que a vegades tarden dos anys a desenvolupar-se totalment Els adults viuen i es reprodueixen en grups nombrosos, en jardins i boscs
ascalàfids
Entomologia
Família d’insectes planipennis que comprèn individus de 3 a 10 cm d’envergadura, amb les antenes molt llargues acabades en forma de paleta o de maça.
Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud