Resultats de la cerca

Professor a la Universitat d’Amsterdam des del 1878 fins al 1918, no deixà de fer experiments sobre plantes fins el darrer dia de la seva vida El 1900 redescobrí les lleis de la hibridació formulades per Mendel 35 anys abans Poc temps després exposà, al seu llibre Die Mutationstheorie ‘La teoria de les mutacions’, 1901-03, el resultat de nombroses observacions sobre diferents generacions d’ Oenothera , vegetal d’origen americà Havia descobert la variació brusca de les espècies, i pogué formular una nova teoria de l’evolució basada en les mutacions, teoria que fou desenvolupada en el llibre…

Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre

Treballà al New Yorker És autor de novelles i narracions de to humorístic, notables per l’enginy en la creació de situacions còmiques i en els jocs de paraules Aconseguí el primer èxit amb un recull de narracions No But I Saw the Movie 1952 Seguiren les novelles The Tunnel of Love 1954, versió cinematogràfica de Gene Kelly, 1958, The Tents of Wickedness 1959, Reuben, Reuben 1964, Madder Music 1977, Slouching Towards Kalamazoo 1983, entre d’altres

El nom prové de les inicials dels fundadors Winy Maas Schijndel 1959, Jacob Van Rijs Amsterdam 1964 i Nathalie de Vries Appingedam 1965 Winy Maas collaborà en el grup OMA Office for Metropolitan Architecture, mentre que Nathalie de Vries i Jacob Van Rijs ho feren al despatx de Martínez-Lapeña i Torres a Barcelona La seva producció confia a l’ús imaginatiu de la tècnica la solució dels problemes mediambientals i la possibilitat de generar noves experiències urbanes i espacials Illustren els seus plantejaments amb projectes de caràcter teòric en forma de llibre, com són MetaCity DataTown 1992,…

De Vries, Correns i Tschermak, seguidors del mendelisme, feren investigacions sobre la transmissió de caràcters hereditaris en les plantes, i Battson i Morgan, en els animals genètica

Estudià l’estructura de la cèllula vegetal i la reproducció de les molses La seva aportació més important, però, fou la redescoberta i la demostració experimental de les lleis de Mendel que féu, simultàniament però separada, amb Hugo de Vries i Erich Tschermak von Seysenegg 1900 Posteriorment aplicà la genètica mendeliana a l’estudi de diferents aspectes de l’herència en els vegetals, com ara l’herència de la variegació i de l’autoesterilitat

Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la…

Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…

Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “gran” la característica “gran” hi és…