Resultats de la cerca

El 1702 anà a París Entre el 1703 i el 1707 fou molt influït pel seu mestre, CGillot, el qual l’introduí en la temàtica del teatre i de les singeries El 1707 entrà al taller de CAudran, que li confià la decoració amb chinoiseries del palau de la Muette i li féu conèixer directament l’obra de PPRubens, en poder visitar la Sala Mèdici del Luxemburg, del qual Audran era conservador A partir del 1715 s’estigué a casa de PCrozat, la qual cosa li permeté de conèixer la pintura italiana i flamenca de la seva collecció, així com de relacionar-se amb una societat refinada, que li inspirà les seves…

Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb …

Imitador de JAWatteau, a la mort d’aquest l’obra de Lancret, de la mateixa temàtica però mancada de la sensibilitat i poesia de Watteau, fou, tanmateix, molt apreciada pels colleccionistes Féu sèries sobre temes galants i escenes de la vida quotidiana La lliçó de música Musée du Louvre, París, Festa en un bosc Wallace Collection, Londres

Recull, des de 1956-57, les pintures salvades de l’incendi que, a la fi de la Segona Guerra Mundial, destruí el Kaiser-Friedrich-Museum Conté peces mestres de Filippo Lippi, Domenico Veneziano, Crivelli, Caravaggio, Van Eyck, Van der Weyden, Van der Goes Epifania , Pieter Bruegel, Rubens, Van Dyck, Dürer, Cranach, Holbein Retrat de Georg Gisze , Hals, Rembrandt L’home del casc d’or , Ter Borch, Vermeer, Velázquez, Fouquet Estienne Chevalier amb Sant Esteve , La Tour, Watteau L’exhibició de Gersaint

Conservador en cap de pintura i dibuix al Louvre 1947 i professor al Collège de France 1950, organitzà importants exposicions Publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne 1936, Watteau 1950, Gauguin 1959, Delacroix 1963, però es destacà especialment en els assaigs Dialogue avec le visible , 1955 L’art et l’âme , 1960 Les puissances de l’image , 1965, en els quals relacionà agudament l’art amb els grans corrents de la cultura i del pensament Dirigí síntesis com ara L’art et l’homme 1957-61 i L’art et le monde moderne 1970

Gran viatger, esdevingué colleccionista d’obres d’art antic Publicà, entre altres obres, un Recueil d’antiquités 1752-57, pel qual hom l’ha considerat, erròniament, impulsor del neoclassicisme tanmateix, segons ell, estimar les obres belles del passat és impregnar-se de llur gràcia i simplicitat, que calia adoptar en la imitació de la natura viva Nouveaux sujets de peinture et sculpture , 1755, cosa que s’identificava, en realitat, amb l’art galant d’Antoine Watteau o François Boucher Fou també el traductor del Tirant lo Blanc al francès 1737

D’entre els seus membres destaquen Claude II Audran Lió 1639 — París 1684, pintor, collaborador de Charles Lebrun en l’ornamentació del Louvre i de Versailles Gerard II Audran Lió 1640 — París 1703, gravador, el més famós de la família, que fou el millor intèrpret de l’obra de Lebrum Claude III Audran Lió 1658 — París 1734, pintor d’arabescs, el qual contribuí en bona mesura a la creació de l’estil ornamental del s XVIII i treballà en la decoració de les residències reials Benoit II Audran París 1698 — 1772, gravador, un dels millors intèrprets de les obres de Watteau

Filla d’immigrants jueus polonesos de cognom original Bruckner, es graduà en història de l’art Des del 1959 es dedicà a la docència, primer a la Universitat de Reading i posteriorment al Courtauld Institute of Art i a la Universitat de Cambridge Especialitzada en pintura francesa dels segles XVIII-XIX, publicà monografies sobre Jean-Baptiste Greuze, Antoine Watteau i Jacques-Louis David, i assaigs sobre el romanticisme francès The Genius of the Future , 1971 Romanticism and its Discontents , 2000 Es retirà de la carrera docent el 1988 La seva primera novella, A Start in Life ,…

Inicià la formació a l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida 1947, amb l’escultor Leandre Cristòfol Posteriorment es traslladà a Barcelona, on es llicencià en belles arts Becat pel Centre Maillol de l’Institut Francès, residí temporades a París entre el 1950 i el 1958 El 1964 s’integrà al Grup Cogul Influït per l’ action-painting , qualificà la seva pintura d’expressionista abstracta i sobresortí sobretot en el gravat i els murals, entre els quals destaquen el de la Paeria de Lleida, el del Palau de la Diputació de Lleida i el de l’església del Carme Exposà a Lleida, Barcelona, València…

Deixeble de JBChardin, CVan Loo i FBoucher, que l’influí granment Premi de Roma, anà en aquesta ciutat el 1756, on conegué Hubert Robert, amb qui treballà molt el paisatge, i l' abbé JCde Saint-Non, que el protegí Començà pintant obres de tema històric, que abandonà 1767, i passà al tema galant, molt més del gust del moment, amb l’encàrrec d' El gronxador Dins aquesta temàtica fou, amb JAWatteau, el pintor més important, però Fragonard abandonà el somieig de Watteau i escometé escenes més frívoles i eròtiques, plenes d’encant i pintades amb pinzellada solta i vibrant que anuncia…