Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Wenzel Anton de Kaunitz
Història
Estadista austríac, comte i després (1764) príncep de Kanitz-Rietberg.
Fou canceller 1753-92 sota els regnats de Maria Teresa, Josep II i Leopold II, en l’època més brillant de la casa d’Àustria Intentà, endebades, de recuperar Silèsia, i participà en el primer repartiment de Polònia 1772 En política interior fou un representant típic del despotisme illustrat
Johann Wenzel Anton Stamitz
Música
Compositor, violinista i professor alemany, d’origen txec (la forma original del seu cognom era Stamič).
Vida Tercer fill dels onze que Antonín Ignatz Stamitz tingué amb Rozina Boërn, dugué a terme una tasca simfònica que impulsà de forma important el paper de la viola, el naixement del crescendo i el decrescendo orquestral i el desenvolupament del concepte de simfonia concertant Rebé les primeres instruccions musicals del seu pare i dels jesuïtes de Bohèmia 1728-34 Posteriorment estudià a la Universitat de Praga, però no es tenen gaires notícies d’aquest període Se sap que abandonà els estudis universitaris per dedicar-se al violí, i que el 1741 fou contractat a la cort de Mannheim En l’…
Klemens Wenzel Lothar von Metternich
Història
Estadista austríac d’origen renà, comte i més tard príncep de Metternich-Winneburg (1806).
Estudià a Estrasburg 1788-90 i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790 Ambaixador a França 1806, els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França 1809 Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena 1814-15 Per mitjà de la Quàdruple Aliança , intentà d’oposar-se als principis de la…
Albrecht Eusebius Wenzel von Wallenstein
Història
Militar
Militar txec al servei del Sacre Imperi Romanogermànic.
Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis 1618-25, fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland 1625 En iniciar-se la guerra danesa 1625-29, reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials Aconseguí la pau de Pressburg Porsony, 1626, expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg Com a general de l’armada imperial planejà una…
Václav Vavřinec Reiner
Pintura
Pintor txec.
Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz
Roritzer
Construcció i obres públiques
Família de mestres d’obres alemanys, importants creadors de l’estil flamíger a Baviera.
Wenzel Roritzer — Ratisbona 1419 començà la catedral de Ratisbona, continuada pel seu fill Konrad Roritzer — Ratisbona 1475, el membre més important de la família, que construí també la Lorenzkirche de Nuremberg 1445-72, exemple clàssic de hallenkirche El seu fill Matthäus Roritzer — Ratisbona 1495 collaborà amb Konrad a la Lorenzkirche i fou també mestre d’obres de la catedral de Ratisbona, així com Wolfgang Roritzer — Ratisbona 1514, fill també de Konrad
Peter Parler
Arquitectura
Arquitecte.
Treballà a la catedral de Praga Svatý Vit en collaboració amb Michael, Wenzel i Johann, membres de la seva família, també arquitectes, i hi féu la decoració escultòrica del trifori 1374-85 Construí, també a Praga, el pont principal Karluv most el 1357 a Kolín, el cor de la catedral, i inicià 1388 l’església dedicada a santa Bàrbara a Kutná Hora La seva obra influí d’una manera decisiva en l’evolució de l’arquitectura bohèmia vers el gòtic tardà
Àustria
Anvers d’un thaler d’argent (1728) de l’emperador Carles VI d’Àustria
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom amb què és conegut el conjunt de possessions de la casa d’Àustria sota el domini de la família dels Habsburg.
En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…