Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Alfred Werner

Alfred Werner
© Fototeca.cat
Química
Químic suís d’origen alsacià.
Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und Konfiguration von…
Werner Forssmann
Metge alemany.
Doctorat a la Universitat de Berlín, desenvolupà una tècnica per a l’exploració del cor cateterisme cardíac El 1956 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb DWRichards i AFCournand, per les seves investigacions en el camp de la cardiologia
Werner Egk
Música
Compositor alemany, de cognom real Mayer.
Autodidacte d’estil eclèctic, dirigí a Berlín la Berliner Staatsoper 1936-40 i l’escola superior de música 1950-52 És autor d’òperes Die Zauberzeige , 1933 Peer Gynt , 1938, amb text d’Ibsen Columbus , 1942 Der Revisor , 1957, amb text de Gogol’ i de ballets Joan von Zarissa, 1940 Die chinesische Nachtigall , 1953, etc
Zacharias Werner
Teatre
Dramaturg alemany.
Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”
Werner Jaeger
Filosofia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i historiador de la filosofia.
Professor a Basilea 1914, a Berlín 1921 i a la Universitat de Harvard 1939, estudià la cultura grega i la patrística Entre les seves obres cal destacar Aristoteles 1923 i Paideia Die Formung des griechischen Menschen ‘Paideia La formació de l’home grec’, en tres volums, 1933-45
Werner Heisenberg
Física
Físic alemany.
Considerat com un dels fundadors de la mecànica quàntica , ha tingut una gran incidència en el desenvolupament de la física atòmica i nuclear El 1927 formulà l’anomenat principi d'incertesa i el 1932 li fou concedit el premi Nobel de física La seva obra bàsica, Die Physikalischen Prinzipien der Quantentheorie ‘Els principis físics de la teoria quàntica’, 1930, ha estat ampliada en successives edicions Escriví també valuosos assaigs sobre filosofia de la ciència
Werner Schwab
Teatre
Dramaturg austríac.
Creà mons sense sortida on els personatges, guiats per un impuls de crueltat, s’agredeixen mútuament El seu llenguatge és una barreja inquietant d’argot i fórmules burocràtiques Destaca la Tetralogie der Fäkalien ‘Tetralogia de les matèries fecals’, 1990-92
Werner Faymann
Política
Polític austríac.
Inicià estudis de dret i, abans de fer vint anys, ingressà a les joventuts del Partit Socialista SPÖ, que presidí 1981-87 El 1985 fou elegit diputat per l’Assemblea del land de Viena Fou també director de la Unió de Llogaters de la ciutat Del 1994 al 2007 presidí diversos organismes d’habitatge, economia i urbanisme de Viena Aquest darrer any fou designat ministre de transport, innovació i tecnologia del govern federal A l’agost del 2008 fou nomenat president de l’SPÖ, i a l’octubre d’aquest any encapçalà la candidatura socialista en les eleccions parlamentàries Dos mesos després fou investit…
Werner Schroeter
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Abandonà els estudis de psicologia per treballar com a periodista abans de dedicar-se al cinema Influït pel Romanticisme, l’òpera i el cinema expressionista dels anys vint, entre el 1967 i el 1970 realitzà films en formats de 8 i 16 mm Rodà Der Schwarze Engel ‘L’àngel negre’, 1973, Napolitanische Geschwister ‘Germans napolitans’, 1978, Palermo oder Wolfsburg 1980, Os d’Or al Festival de Berlín, Die Generalprobe ‘L’assaig general’, 1980, Tag der Idioten ‘Dia dels idiotes’, 1981, Liebeskonzil ‘Concili d’amor’, 1982, Malina 1991, Abfallprodukte der Liebe ‘Subproductes de l’amor’ 1996, Deux 2002…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina