Resultats de la cerca

Revolucionà l’escenografia operística amb les posades en escena de les obres del seu avi Richard Wagner, caracteritzades per una gran simplicitat en la concepció Desenvolupà la major part de la seva tasca al Festival de Bayreuth, que dirigí amb el seu germà Wolfgang des que fou reobert després de la Segona Guerra Mundial, el 1951

Estudià filosofia a Erfurt i dret a Tübingen, fou mestre a Zuric, senador de Biberach i preceptor dels prínceps de Weimar l’any 1772 Després es retirà, i es dedicà exclusivament a la literatura Amic de Goethe i de Herder, inicià la seva obra amb poesia de caràcter pietista, però es decantà aviat cap a un estil que recorda el de la cultura francesa de la Illustració i el rococó tardà Escriptor de prosa extremament elegant, fou autor d’obres èpiques on plasma el seu ideal de l’home, que s’apropa al de l’ideal classicista Geschichte des Agathon ‘Història d’…

Professor a Friburg i Munic, estudià la química orgànica i la bioquímica sals biliars, radicals, verins, tòxics, l’oxidació biològica etc, per la qual cosa rebé el premi Nobel de química l’any 1927 El seu fill, Otto Heinrich Wieland Munic 1920, ha continuat els treballs sobre bioquímica

Shakespeare el feu sortir en el Somni d’una nit d’estiu , i ChM Wieland el feu protagonista d’un poema homònim i en descriví les aventures heroiques per aconseguir l’amor de Titània De l’obra de Wieland, JR Planché extragué el llibret per a l’òpera Oberon , de CM von Weber, estrenada el 1826

Fou el primer escriptor professional als EUA i introduí els indis com a personatges literaris en les novelles, d’entre les quals destaquen Wieland 1798, Ormond i Edgar Huntley 1799, Arthur Mervyn 1800, Clara Howard i Jane Talbot 1801

El 1947 entrà a la Komisches Oper de Berlín, que dirigí durant vint-i-cinc anys Entre els seus muntatges destaquen La petita guineu astuta , de Janacek, els Contes de Hoffmann , d’Offenbach i Les noces de Fígaro per la seva concepció original i innovadora Amb Wieland Wagner, és un dels reformadors més influents de la posada en escena d’òpera del segle XX

Wieland Kuijken , violoncellista i gambista, simultaniejà fins el 1972 la música contemporània amb el repertori barroc i és un dels intèrprets més destacats de la viola de gamba El seu germà Sigiswald Kuijken  és violinista i violista En un principi es dedicà a la música contemporània, però més tard es consagrà al repertori barroc El 1972 fundà la Petite Bande Barthold Kuijken  és flautista i germà dels anteriors Amb ells ha interpretat i enregistrat obres barroques i clàssiques

Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos…

Es llicencià en química per la Universitat de Harvard i es doctorà 1993 per la UC Berkeley, amb una tesi sobre la síntesi química d’anàlegs d’oligosacàrids Continuà els estudis postdoctorals a la Universitat de Califòrnia de San Francisco i el 1996 s’incorporà a la UC Berkeley Investigadora de l’Institut Mèdic Howard Hughes des de l’any 2000, el 2015 s’integrà a la Universitat de Stanford Els seus treballs estan dirigits al desenvolupament d’eines químiques per a estudiar la glicobiologia de malalties com el càncer, trastorns inflamatoris com l’artritis i malalties infeccioses com la…

Destinat a ésser pastor protestant, estudià a Nürtingen i al seminari de Denkendorf i alternà la lectura dels preromàntics alemanys amb l’estudi dels lírics grecs A Tübingen féu amistat amb Hegel i Schelling i s’aproximà a l’idealisme El 1793, a Jena, seguí les lliçons de Fichte i freqüentà Goethe, Herder i Wieland Es traslladà a Frankfurt i hi conegué Susette Gontard, de qui s’enamorà, i la convertí en l’heroïna femenina dels seus Menons Klagen um Diotima ‘Planys de Menó per Diòtima’ El 1797 aparegué el primer volum del seu Hyperion , i tres anys més tard, a Nürtingen i a…