Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
xarleston
Música
Instrument idiòfon constituït per dos platerets sostinguts per una barra vertical i situats l’un de cara a l’altre paral·lelament a terra, que normalment forma part de la bateria.
El so es produeix accionant amb el peu un pedal situat a la base de la barra que fa percudir el plateret superior contra l’inferior, que és fix
xarleston
Dansa i ball
Dansa dels negres nord-americans que aparegué a Europa després de la Primera Guerra Mundial.
Prengué el nom de la ciutat de Charleston Carolina del Sud De compàs quaternari i ritme sincopat, es balla amb passes elàstiques i voltes Hi predomina l’element rítmic d’ascendència africana Fou presentat a París el 1926 a la Révue nègre de Josephine Baker
bateria
bateria
© Fototeca.cat
Música
Grup d’instruments de percussió (idiòfons i membranòfons) en una orquestra, una banda o un conjunt, especialment aquell que és tocat per un sol músic en un conjunt de jazz.
Comprèn, en general, una caixa grossa percudida per mitjà d’un mecanisme de pedal, una caixa clara, diversos tom-toms, un o més plats suspesos i un xarleston l’instrumentista empra amb les mans baquetes o escombretes metàlliques
foxtrot
Dansa i ball
Ball originat als EUA el 1912 i difós ràpidament per tot el món occidental.
D’un ritme ràpid —el seu nom significa el ‘trot de la guineu'—, habitualment en compàs 4/4, donà lloc a varietats diferents, algunes de les quals lentes, com el slow-fox , i unes altres de més ràpides, com el xarleston
Vicenç Coma i Soley
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà a Vida Nova , El Matí , La Veu de Catalunya , En Patufet , Esplai , Xarleston Literari , Diario de Barcelonal i El Correo Catalán Escriví novella rosa — Les noies de moda 1923, La noia lliure 1925, La Totó flirteja 1930, El primer amor 1932 i Amor i turisme 1933— i publicà els reculls de narracions Brossa i Gent de Liceu , entre d’altres També escriví diverses peces teatrals breus — Amors d’ara 1918, L’autor 1928, Els sis corders de Blanes 1931, El recién llegado o l’americano nou 1943, bilingüe, i d’altres—, algunes de les quals són adreçades al públic infantil i…
,
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…
quickstep
Dansa i ball
Ball ràpid d’origen anglès derivat del foxtrot, que comprèn passos de puntes i salts propis del xarleston i del claqué.
art de ròssec

art de ròssec Art de bou
Pesca
Qualsevol dels arts d’encalç en forma d’embut que, arrossegats pel fons de la mar, capturen tots els animals que troben al pas i que retenen en la part final.
Els arts de ròssec de fons, els més moderns, són constituïts per un gran embut i dues peces de xarxa, una a cada banda, anomenades cames o bandes , les quals s’uneixen al cable d’arrossegament mitjançant una petita barra travessera anomenada caló La part davantera de l’embut o gola és formada per les peces de xarxa anomenades caçarets després ve la mànega o peça de tres, el goleró , que és la part més estreta i on es realitza una certa succió, i finalment el cop Per sobre i per sota de l’embut, des de la gola fins al goleró, hi ha unes peces especials, anomenades fisqueta i fisca ,…
cançó
Literatura
Música
Composició musical amb text versificat, a una o més veus i sovint amb acompanyament instrumental.
La cançó al llarg del temps s’ha caracteritzat per una gran diversitat de gèneres i de formes A l’època carolíngia es desenvolupà, parallelament al cant monòdic eclesiàstic i influïda per ell, l’anomenada cançó lírica llatina , cant a una sola veu amb text profà Del segle IX al X hom té coneixença de lamentacions o planys, d’epitalamis, etc, i s’ha conservat el nom d’un autor, Sedulius Scott ~880, anomenat el Golias carolinus D’altra banda, és ben coneguda la producció dels clergues errants, clerici vagantes, dits goliards , que duien de poble en poble unes cançons profanes basades…