Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
xeringa
xeringa utilitzada en l’extracció d’un tap de cerumen
© Fototeca.cat
Medicina
Instrument destinat a la introducció o l’extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l’organisme.
Consisteix en un tub de vidre, metall, plàstic, etc, dins el qual hi ha un èmbol desplaçable el tub acaba en un canonet prim on hom acobla l’agulla, el trocar, etc, segons l’ús Hi ha xeringues d’un sol ús , que hom llença un cop han estat usades
xeringa
Mànega per a regar o per a apagar incendis.
Charles Gabriel Pravaz
Cirurgià francès.
Fundà l’Institut Orthopédique de Lió i el 1853 inventà la xeringa que duu el seu nom, per a injeccions hipodèrmiques Ideà també el procediment del galvanocauteri
Liliane Lijn
Art
Artista nord-americana.
Del 1960 al 1963 visqué a Nova York, on treballava en una indústria de plàstics i experimentava amb foc i amb àcids també utilitzava una xeringa hipodèrmica per tal de formar gotes de polímer acrílic en un bloc d’acrílic clar i investigava sobre la invisibilitat, segons la refracció dels materials Al llarg de la dècada continuà el treball amb prismes, amb els quals experimentava l’impacte del color produït per la descomposició de la llum Després d’uns anys de matrimoni amb el també artista Takis i de viure a Grècia, l’any 1966 s’installà a Londres Els seus treballs mostren el seu interès per…
injecció
Medicina
Introducció a l’interior d’un organisme d’una solució o suspensió estèril per mitjà d’una xeringa o d’instruments adequats.
Aquesta tècnica evita que el producte medicamentós sigui destruït pels sucs digestius o que resulti perjudicial als conductes de la digestió Les injeccions són denominades segons el lloc d’aplicació així, la injecció és intradèrmica quan és donada dins el gruix de la pell, subcutània o hipodèrmica quan és aplicada sota la pell, dins el teixit subcutani, i intramuscular quan és introduïda en el múscul generalment el deltoide o els de la regió glútia Perquè el líquid arribi directament a la sang hom practica la injecció intravenosa o endovenosa a l’interior d’una vena o bé intraarterial a dins…
x
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-quatrena lletra de l’alfabet català, anomenada ics o xeix [pl ics, xeixs].
Els llatins heretaren dels grecs i dels etruscs únics que la tenien la forma d’aquesta lletra, que passà a l’apèndix de l' elementum o segona part de l' abecedari llatí, acabat amb les lletres gregues X, Y, Z La X romana clàssica consisteix en dos traços creuats en aspa, el primer dels quals amb un reforç a la base i a vegades un altre a l’extrem superior Tots dos traços eren executats en direcció descendent, encara que el segon a vegades ho fou de baix a dalt això darrer fou sobretot degut a la velocitat ràpida, que produí la posició gairebé horitzontal del primer i l’allargassament del…
hepatitis
Patologia humana
Inflamació del fetge.
El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de càncer de fetge…
autoinjectable
Farmàcia
Injectable que pot ésser aplicat parenteralment sense el concurs d’una xeringa hipodèrmica gràcies a la pressió que dins l’ampul·la que el conté exerceix un gas inert lleugerament comprimit.
Els autoinjectables són envasats en ampulles de vidre unides mitjançant un tub de goma a una agulla d’injeccions duen també un filtre per tal d’evitar el pas d’alguna partícula de vidre produïda en escapçar l’ampulla en el moment d’iniciar la injecció Hom recorre generalment a aquest sistema d’injecció en l’administració de solucions o sèrums per a restablir l’equilibri hídric, i també en certs medicaments d’urgència
tub de Rehfuss
Medicina
Instrument per a prendre mostres del contingut gàstric de l’estómac després d’un menjar d’assaig, que consisteix en una sonda estreta flexible proveïda, al seu extrem superior, d’una xeringa per a l’extracció.