Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Xert
Carrer de Xert
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, al sector occidental de la comarca, entre les moles del Turmell (1281 m alt.) i la Talaiola (948 m), al N, límit amb els Ports, i la serra del mas d’Enruna, el coll de Tintorers i la rambla de Cervera, al S.
La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl…
Baptista Esteve i Ximeno
Economia
Comerciant.
Proveí els guerrillers durant la guerra del Francès Avançant-se als moderns sistemes d’informació financera, utilitzà nous aparells per a muntatges destinats a reflectir la situació i l’evolució de productes i d’empreses El 1811 s’establí a Xert, on regentà un negoci de venda de grans i de terrissa fina
barranc de la Barcella
Barranc
Afluent del riu Cèrvol, neix als vessants orientals del Turmell.
Passa a prop del santuari de Sant Marc de la Barcella, antiga església de Sant Pere Xert, Baix Maestrat, l’únic edifici que resta del despoblat de la Barcella
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
Sant Marc
Santuari
Santuari del municipi de Xert (Baix Maestrat), antiga església de Sant Pere de la Barcella.
el Maestrat
Regió històrica del NE del País Valencià, que comprèn les comarques de l'Alt Maestrat i el Baix Maestrat, i —des del punt de vista històric— també una part de la Plana Alta i de l'Alcalatén
.
L’interior és constituït per un conjunt de formacions calcàries, amb sèries de plegaments, generalment NW-SE, fortament marcats per l’erosió fluvial Al límit SW hi ha el massís de Penyagolosa 1 831 m alt Cap a la costa hi ha una sèrie de blocs fallats que formen les serralades d’en Galceran, d’Alcalà i d’Irta, entre les quals hi ha valls paralleles, i amb la depressió central de Sant Mateu - les Coves - la Vall d’Alba La zona litoral és ocupada, al N, pel piedmont i el pla quaternari de Vinaròs-Benicarló, on van a morir els rius Cervol i de la Sénia, i, al S, per les muntanyes d’Irta i la…
mola del Murar
Muntanya
Mola (807 m) encinglerada que domina pel N la vila de Xert (Baix Maestrat), contrafort oriental dels ports de Morella.
Al sector més oriental, al lloc més elevat, hi ha restes d’un poblat de la cultura del bronze
Enroig
Caseria
Caseria del municipi de Xert (Baix Maestrat), situada a ponent del cap municipal, sobre la rambla de Cervera o riu Sec.
la Talaiola
Cim
Cim (948 m alt.) dels ports de Morella, a llevant del Turmell, termenal dels municipis de Vallibona (Ports), Xert i Canet lo Roig (Baix Maestrat).
Domina, per la dreta, la vall del riu Cérvol