Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
apòfisi xifoide
Anatomia animal
Apèndix de teixit cartilaginós, en forma d’espasa, a l’extrem inferior de l’estern.
ensiforme
Que té forma d’espasa.
apòfisi
Apòfisi espinosa
© fototeca.cat
Anatomia animal
Eminència d’un òrgan, generalment d’un os; en aquest darrer cas, la seva funció és generalment la de facilitar l’articulació amb un altre os o la d’oferir punts d’inserció als músculs veïns.
Entre les apòfisis més importants de l’home destaquen l' apòfisi espinosa de les vèrtebres, eminència que posseeixen en llur cara posterior i que serveix de punt d’inserció dels músculs espinosos l' apòfisi mastoide , de forma cònica, en la porció mastoidal del temporal l' apòfisi odontoide , en forma de dent, a la cara superior de l’axis i que articula amb l’atles l' apòfisi temporal , angle posterior del pòmul que articula amb el maxillar inferior, i l' apòfisi xifoide , o simplement xifoide
axifoïdisme
Patologia humana
Absència d’apèndix xifoide.
Aquesta malformació és freqüent en la sífilis congènita
estern
A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…
diafragma
Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i el vòmit
epigastri
Anatomia animal
Regió superior i mitjana de l’abdomen limitada, als costats, pels hipocondris dret i esquerre, a baix, per la regió umbilical o mesogastri, i a dalt, per l’apèndix xifoide de l’estern.
Correspon a la zona de l’estómac