Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
xiulet
Xiulet
Instrument per a produir un so semblant a un xiulet, en el qual l’aire insuflat va a pegar obliquament contra la vora fina de l’orifici de sortida.
xiulet
Electrònica i informàtica
So agut i continu produït en els amplificadors, els receptors, etc, per diverses causes, molt variables.
xiulet
So que es produeix xiulant.
flauta de Pan
Flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…
,
efecte Larsen
Electroacústica
Fenomen consistent en la captació, per un micròfon, d’una part de l’energia sonora emesa per un o més altaveus connectats al mateix amplificador.
Aquest efecte de retroacció acústica produeix un xiulet molt agut que pertorba l’emissió sonora
pifoler | pifolera
Sonador de pífol o xiulet.
ànec xiulador
Ànec xiulador
© Estormiz
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, amb el cap de color castany i una taca groga a la part superior.
El bec és blavenc amb la punta negra La femella, com a la majoria de les espècies, és bruna Mentre vola, emet un xiulet agut S'alimenta de vegetals, menja en aigües poc profundes, a les platges i estanys Nia a Escandinàvia i hiverna al sud europeu
Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet…
,
xiular
Cridar (una persona o un animal) fent-li parar atenció amb un xiulet.