Resultats de la cerca

Donat a conèixer com a cantant per Edith Piaf, es destacà en el camp de la cançó francesa Participà en films musicals i dramàtics a França, a Itàlia i als EUA Paris chante toujours, Le salaire de la peur 1952, Les héros sont fatigués 1955, Let's Make Love 1960, Vivre pour vivre 1966, Vincent, François, Paul et les autres 1974 D’acord amb el seu ideari polític d’esquerra, interpretà els films Z 1968, L’aveu 1969, État de siège 1972, La menace 1977, Les routes du Sud 1978 i Netchaïev est mort 1989, basat en una novella de J Semprún, amb qui collaborà sovint

Fill de pintors, es formà a Niça i a París La seva obra fou breu però intensa, i la complementà amb exhibicions d’alt risc salts mortals, autolesions, etc, juntament amb la pràctica del judo Les seves primeres produccions foren sèries monocromes de taronges, grocs, verds, i posteriorment se centrà en tres colors el rosa, l’or i sobretot un blau extremament intens que fou conegut com a International Klein Blue IKB, amb el qual recobrí tot tipus d’objectes i relleus A partir del 1960 formà part del grup francès nouveaux réalistes i realitzà les primeres anthropométries Creà també…

De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el…

Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…

Fundador, amb Oliver Messiaen, Daniel Lesur i André Jolivet, del grup de compositors La Jeune France 1936, la seva producció comprèn poemes simfònics Raz de Sien , 1935 Le Grand Voilier , 1939 Le Musicien dans la cité , 1947, música de cambra, música per al cinema, etc

Estudià a l’Allgemeine Gewerbeschule de Basilea i posteriorment seguí cursos d’especialització sobre el món de la imatge Formà part del moviment de disseny gràfic conegut com Escola de Basilea El 1961 s’establí a Barcelona Cal considerar-lo el capdavanter de la introducció a Catalunya del racionalisme en el disseny, característic de l’escola suïssa Fou professor de disseny gràfic a l’escola Elisava de Barcelona 1962-66 i, més tard, a l’escola Eina, i des de l’any 1968 soci d’ADI-FAD, on formà part de la junta 1970-71 El 1978 fou membre fundador de l’ADP Associació de Dissenyadors…

Des de la seva primera novella, Lady Black 1971, el tema de l’homosexualitat fou una constant en la seva obra Evolène 1972, Les loukoums 1973, Le coeur qui cogne 1973, Killer 1975, Kurwenal 1977, Je vis où je m'attache 1978, Portrait de Julien devant la fenêtre 1979, Le jardin d’acclimatation 1980, premi Goncourt, Romances sans paroles 1983 i L’espérance de beaux voyages 1984-85 Publicà també tres volums de Théâtre 1974-75, 1976 i 1981

Es graduà a l’Escola de Lió de Física, Química i Electrònica el 1954 i posteriorment treballà a l’Institut Francès del Petroli, del qual fou director de recerca Investigà sobre diversos processos petroquímics, dels quals destaquen el dimersol, l’alfa-butol i, sobretot, de la metàtesi de les olefines, el descobriment de la qual el féu mereixedor del premi Nobel l’any 2005 compartit amb Robert H Grubbs i Richard R Schrock Fou membre de l’Acadèmia de Ciències Francesa 1996

S'ha interessat pels temes relacionats amb el subdesenvolupament Les pays sous-développés 1959, Ibn Khaldum naissance du Tiers Monde 1966, Géographie des pays sous-développés 1965 i 1976, Unité et diversité du Tiers Monde 1980, etc A partir de la seva incorporació a la càtedra de la Sorbona 1976 ha desenvolupat una crítica a la geografia tradicional que l’ha fet un dels capdavanters de la geografia radical La geographie ça sert d’abord à faire la guerre, 1976 i el seu ressò s’ha estès a partir de la revista Hérodote Entre les seves darreres obres publicades cal esmentar Expérience et absolu…