Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex…
dicotiledònies
Botànica
Classe d’angiospermes.
Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…
heliàmfora
Botànica
Gènere de plantes herbàcies carnívores, de la família de les sarraceniàcies, amb fulles transformades en ascidis, de flors apètales disposades en raïms i de fruits capsulars.
Són pròpies de la Guaiana
perpetuïna
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 20 a 30 cm d’alçària, de fulles oposades lanceolades, i de flors apètales i bracteades, disposades en glomèruls de color de rosa, ataronjat o blanc.
Oriünda de l’Amèrica tropical, és plantada en platabandes i tests Les flors tallades poden mantenir-se seques
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
pimpinella
pimpinella de típiques i fulles pinnaticompostes i capítols globosos
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 10 a 90 cm d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols crenats o incisos, de flors apètales, verdoses o brunes, agrupades en glomèruls, i de fruits en aqueni.
Creix en prats i llocs herbosos, a una gran part d’Europa L’arrel té virtuts astringents
velluts
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, robusta, de 80 a 100 cm d’alt, de fulles simples alternes, ovades i acuminades, amb coloracions vermelles, grogues i verdes, i de flors apètales petites, disposades axil·larment en branques fulloses.
És una planta de jardí molt decorativa, originària de l’Amèrica tropical
noguerola
Botànica
Arbust de la família de les anacardiàcies, de 2 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles imparipinnades, coriàcies i caduques, de flors pentàmeres i apètales, reunides en panícules compactes, i de fruits drupacis, vermells o finalment bruns.
Habita boscs poc densos i roquissars, a la zona de l’alzinar
negundo
Botànica
Jardineria
Arbre dioic de la família de les aceràcies, de fins 20 m d’alt, de fulles compostes oposades, imparipinnades, amb els folíols dentats irregularment, de flors apètales verdoses, les masculines en corimbe i les femenines en raïm pèndul, i de fruits en disàmara.
Oriünd de l’Amèrica del Nord oriental, és plantat com a ornamental