Resultats de la cerca
Es mostren 5180 resultats
Rhein-Herne-Kanal
Canal de navegació
Via navegable d’Alemanya que constitueix la major artèria de transport del Ruhr i posa en comunicació l’Alemanya meridional amb la mar del Nord a través del Rin i del Mittellandkanal.
Té 38 km de llargària i uneix el Rin, vora Duisburg, amb el Dortmund-Ems-Kanal És capaç per a vaixells de 1 370 tones i hom hi transporta sobretot carbó
canal de Corint
Canal de Corint
Andrew and Annemarie (CC BY-SA 2.0)
Canal de navegació
Canal artificial de Grècia, construït en 1882-93, que travessa l’istme de Corint i posa en comunicació la mar Jònica amb l’Egea; té 6,34 km de llargada, entre 21 i 22 m d’amplada i 8 m de profunditat.
xarxa
Tecnologia
Conjunt constituït per un nombre determinat d’aparells autònoms, de natura mecànica, elèctrica, acústica, etc, i els circuits que els uneixen.
xarxa de distribució
Tecnologia
Sistema de canalitzacions per a la conducció i el forniment de gas a l’usuari.
vora
Heràldica
Línia que limita l’escut i, per tant, la superfície que hi resta enclosa, dita camper.
Segons el traçat d’aquesta línia, hom obté les diferents formes d’escut escut
volta
Tecnologia
En un moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix, recorregut que fa un punt d’aquest cos a partir d’una determinada posició fins a tornar a la posició inicial.
vis sense fi
Vis sense fi
Markus Schweiss (CC BY-SA 3.0)
Tecnologia
Peça cilíndrica roscada que, en voltar sobre el seu eix, fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada que hi engrana.
timó
Tecnologia
Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor.
treball virtual
Física
Tecnologia
Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
Segons el principi dels treballs virtuals , per a un sistema de punts materials sotmesos a lligams i en un instant donat, els desplaçaments dels punts compatibles amb els lligams són aquells que, mantenint els lligams congelats, fan que el treball total de les forces exteriors al sistema que hi actuen sigui nul D’aquest principi deriva tota la dinàmica analítica clàssica principi de D’Alembert