Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ferro
ferro
Heràldica
Metall, generalment emprat pels heraldistes italians i alemanys, representat gràficament per línies diagonals que s’entrecreuen de destra a sinistra i de sinistra a destra de l’escut.
ferro de llança
Heràldica
Moble, la forma ordinària del qual és la d’un ferro agut.
En algunes armes alemanyes i angleses té l’aspecte d’una corona antiga de tres raigs, per la qual cosa s’anomena coroneta alKronlein angcoronel
ferro de molí
Heràldica
Moble, emprat principalment als Països Baixos, en forma de sautoret patent i amb una malla al centre.
ferro de fusell Borgonya
Heràldica
Figura artificial que representa una anella del collar del Toisó d’Or.
carboncle
Heràldica
Figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.
Té el seu origen, probablement, en una guarnició de ferro que servia per a reforçar els escuts, interpretada posteriorment com un carboncle que desprèn raigs
creu de Sant Jaume
Creu de Sant Jaume
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu de gules en forma d’espasa.
Té l’extremitat superior floronada de vegades en forma de ferro de pica, a l’igual dels braços, però aquests, generalment, en forma més recargolada
casc
Diferents tipus de casc segons la categoria nobiliària
© fototeca.cat
Heràldica
Timbre de l’escut.
El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…
esmalt
esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat…
fustat | fustada
Heràldica
Dit de la llança amb el mànec d’un esmalt diferent del del ferro o punta.
armat | armada
Heràldica
Dit de la sageta o llança amb el ferro d’un esmalt diferent del del pal.