Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
lambel
Heràldica
Peça fonamental que consisteix en una mena de travessa abscissa, dita fil, de la qual pengen unes peces trapezoidals, dites penjants.
És emprat com a brisura quan és collocat al cap altrament, cal indicar-ne la situació
timbre
Heràldica
Acompanyant col·locat damunt l’escut (corona, casc, cimera, etc).
bastard | bastarda
Heràldica
Genealogia
Fill d’un home casat i d’una dona soltera.
Alguns prínceps bastards han estat l’origen de branques nobiliàries importants i rellevants personalitats històriques En les representacions heràldiques, el caràcter de bastard d’un personatge o d’una família és indicat per l’orientació en què és collocat el casc i, en alguns països, en l’ús d’unes determinades peces en senyal de brisura, com la barreta, la travessa en barra o, molt rarament, el cantó sinistre
escussó
Heràldica
Peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest.
Carregat sobre un escut quarterat, es redueix de dimensions i rep el nom d' escussó sobre el tot o, simplement, sobre el tot Hom anomena sobre el tot del tot l’escussó que carrega sobre un altre que ja sigui sobre el tot L' escussó de les armes és el posat com a cimera, que repeteix les armes de l’escut Els anglesos anomenen escussó de pretensió l’escut d’una pubilla collocat sobre l’abisme del del marit
badge
Heràldica
Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.
És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc
inclinat | inclinada
Heràldica
Dit de l’escut —generalment l’ogival— col·locat de manera que el centre de gravetat passa pel cantó sinistre del cap i per l’abisme; quan porta casc, aquest és col·locat damunt el cantó esmentat.
dextrat | dextrada
Heràldica
Dit del pal col·locat més a la dreta de la seva situació habitual dins l’escut.
casc
© fototeca.cat
Heràldica
Timbre de l’escut.
El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…
emblema
Heràldica
Senyal distintiu d’una corporació, un organisme, un cos militar o d’una persona o una família no pertanyent a la noblesa, col·locat sovint dins un escut.