Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
escut en losange
Heràldica
Escut que té la forma de losange recolzat sobre un dels seus angles aguts.
És emprat per les religioses i les solteres
lambel
lambel
Heràldica
Peça fonamental que consisteix en una mena de travessa abscissa, dita fil, de la qual pengen unes peces trapezoidals, dites penjants.
És emprat com a brisura quan és collocat al cap altrament, cal indicar-ne la situació
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall vist de cara…
caironat
Heràldica
Dit de l’escut quadrat recolzat sobre un dels angles.
Segons els heraldistes, hauria d’ésser emprat en l’heràldica municipal Aquesta regla és rarament seguida, llevat als municipis del País Valencià i en alguns de Mallorca i del Principat
rastell
rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
vair
S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base…
esmalt
esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat gràficament per un…
fantotxe
Heràldica
Bust humà, generalment monstruós, sense braços i amb corns, emprat com a cimera.
barra
Heràldica
Pal o faixa; és emprat especialment amb referència a les armes catalanes (barres catalanes).
lleonat
Heràldica
A Anglaterra, dit del color fosc que era emprat en les peces que denotaven bastardia.