Resultats de la cerca

En el cas del lleó, a més, té la boca oberta, la llengua enfora, les urpes crispades, les ungles sortint i la cua alçada per damunt del llom i amb un floc a l’extrem

El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…

Pot ésser palmellada i contrapalmellada La mà d’àguila és una pota d’àguila amb una ala oberta i estesa cap amunt adherida a la seca cuixa Hom parla de mà beneint quan és en acció de beneir, amb els dits primer, quart i cinquè encongits, el primer dels quals tocant els altres dos, i de mà jurant mà de justícia quan només resten encongits el quart i el cinquè i el primer és separat del segon i el tercer La mà de justícia és un bastó prim a l’extrem superior del qual hi ha una mà jurant d’or