Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
travessat | travessada
Heràldica
Dit de l’arbre que té al peu o al tronc una o més figures, generalment animals, en actitud de passar per davant d’ell.
Quan n'hi ha més d’un, es posen l’un damunt l’altre sobre el tronc
llobina heràldica
Heràldica
Representació de la llobina en forma estilitzada.
Es posen generalment per parelles, en pal, de perfil, adossades, corbades i, a diferència del dofí, sense treure la llengua
punt
Heràldica
En un escut, cadascuna de les parts del camper on es posen les càrregues.
N'hi ha quinze o setze, segons la forma de l’escut cantó destre del cap , centre del cap , cantó sinistre del cap cantó, punt destre del punt d’honor, punt d’honor que es troba al centre de la línia divisòria entre l’abisme i el cap, punt sinistre del punt d’honor , flanc destre, abisme, centre o cor, flanc sinistre, punt destre del llombrígol , llombrígol, punt sinistre del llombrígol , cantó destre de la punta , centre de la punta , cantó sinistre de la punta , punt baix o ínfim
casc
Diferents tipus de casc segons la categoria nobiliària
© fototeca.cat
Heràldica
Timbre de l’escut.
El seu ús començà al segle XIII i es generalitzà al XIV i al XV Al segle XVII en foren assenyalades les posicions i hom en definia la forma i la situació El casc és exclusiu de les armes gentilícies masculines La seva mida en relació amb l’escut no pot superar els cinc setens de l’alçària d’aquest, i la seva posició ordinària és descansant sobre la vora superior de l’escut, i si aquest és inclinat, sobre l’angle superior més alt Els cascs van tots folrats de gules A vegades, i molt sovint a l’heràldica d’alguns països, hom acostuma a timbrar un escut de llinatges amb dos o més cascs, i…