Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
himne nacional
Literatura
Música
Cristianisme
Himne que simbolitza una nació o un estat.
Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa 1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…
Blantyre
Ciutat
Capital del districte de Blantyre i de la regió Meridional, Malawi, sobre la vall del riu Shire.
És un nucli industrial tabac, ciment, serradores, tèxtils i comercial i un nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Malawi, fundada el 1964 El 1956 s’uniren les ciutats de Blantyre i Limbe Blantyre-Limbe i l’any 1966 fou adoptat definitivament el nom de Blantyre
apostropha
Música
En la notació del cant pla, neuma que s’afegeix a un altre com a subordinat o auxiliar.
Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera pel que fa a la seva interpretació Molt semblant al punctum , les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos
La Campana
Música
Himne revolucionari i patriòtic escrit en català per Abdó Terrades, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní El Republicano (1842); la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.
Incita el poble a agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot alludint als drets perduts dels catalans bandera, sometent Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el s XIX
bolangera
Música
Dansa popular de compàs binari, ritme viu i caràcter alegre conreada, amb variants, arreu dels Països Catalans.
El seu text s’inspira en el personatge popular femení del mateix nom que representa una dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç Dividida en dues parts, la pri- mera -sempre en ball rodó- sembla tenir un origen antic, i molt probablement derivat de la boulangère francesa El mateix nom ha designat un ball rodó infantil que a Mallorca ha adoptat el nom de ’balanguera'
Salé
Ciutat
Ciutat de la prefectura urbana de Rabatsalé, Marroc, a la costa atlàntica i a la riba nord del Bou Rageg, que constitueix un suburbi de Rabat.
Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al segle IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne segle XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia segle XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent
Niccolò Piccinni
Música
Compositor italià.
Es donà a conèixer amb òperes com Le donne dispettose 1754 i, sobretot, La cecchina ossia la buona figliuola 1760, que fou representada per tot Europa El 1776 s’establí a París, on el seu estil d’autor de l’escola napolitana fou adoptat com a bandera pels melòmans francesos que s’oposaven a les reformes de Gluck fet que no impedí l’amistat entre aquest i Piccinni A París estrenà Roland 1778, Didon 1783 i altres òperes serioses i bufes
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
Fernando Quijano
Música
Compositor, cantant i actor uruguaià.
De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina