Resultats de la cerca

Estudià música a l’Escolania de Montserrat i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble d’A Ros Marbà i M Altisent Animador del moviment coral català, fundà les corals Cantiga i d’Antics Escolans de Montserrat, entre d’altres, i dirigí nombroses agrupacions corals, com Ariadna, Enric Morera, Ferran Sors, Schola Cantorum d’Igualada, Quodlibet o L’Amistat Fou secretari general del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i president de la Federació Catalana d’Entitats Corals 1985-88 Impartí cursos i assessorà diverses …

Es desenvolupà notablement, amb procediments pneumàtics, en els instruments d’Aristides Cavaillé-Coll La combinació pot ser lliure, ajustable o fixa És lliure quan es fa mitjançant uns petits botons situats sobre la plaqueta del registre de la consola o bé en interruptors a part L’organista pot programar, abans de l’actuació, diferents agrupacions de registres tantes com botonets, que poden entrar en acció en un moment determinat, tan sols prement un polsador concret de manual o de pedal És ajustable quan s’opera a través d’un sistema electromagnètic o electrònic dotat de moltes possibilitats…

Organitzà més d’un centenar de concerts, en els quals aconseguí la participació de les principals figures del moment i també de les orquestres i agrupacions de cambra més prestigioses Afavorí la creació de l’Orquestra Simfònica de Girona

Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles

Soci de les agrupacions de pescadors de Manresa, Vic i Balsareny, guanyà dos Campionats de Catalunya de salmònids durant la dècada de 1970 Fou el primer president de l’Agrupació Joanenca de Pesca, i formà part de la comissió de medi ambient de la federació catalana Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Es formà a l’Escola de Música de Sabadell i al Conservatori del Liceu de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sabadell des del 1904 i l’Escola Municipal de Música de Sabadell des del 1909 L’any 1913 passà a dedicar-se a l’ensenyament particular Formà part d’agrupacions de cambra, com el Quintet Imperial o el Quintet Padró

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Al s XIV servia per a denominar els instruments de les corts A partir del s XV apareixen a les catedrals interpretant obres religioses juntament amb les veus de la capella Més tard aquest mot designà només els sonadors d’instruments de vent i de fusta, flautes, gralles, cromorns, baixons, etc Al s XVI apareixen petites agrupacions o cobles de ministrers que intervenien en els actes oficials populars i que pertanyien a les corporacions ciutadanes En els documents hom troba també les formes ministril o menistrel

Fou fundat el 1982 a Madrid pel pianista Luciano González Sarmiento, el violinista Joan Lluís Jordà i el violoncellista Dimitar Furnadjiev Aquest trio és una de les agrupacions cambrístiques més destacades del panorama musical espanyol Tot i que el seu repertori inclou les grans obres per a con junt de violí, violoncel i piano del Classicisme al segle XX, els seus components presten una atenció preferent a la divulgació de la música contemporània, i també són requerits en diverses institucions per a impartir classes magistrals de música de cambra

Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…