Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
musica ficta
Música
Expressió de la teoria anterior al segle XVI, que es referia a les notes que quedaven fora del gamut (escala que expressa el sistema medieval amb àmbit de sol1 a mi4 i constituït per les notes naturals més el si♭).
També s’anomenava musica falsa Per oposició, les notes que formaven part del gamut rebien el nom de musica vera o musica recta Generalment, les notes de la musica ficta apareixien escrites sense cap marca que les evidenciés com a tals, i es deixava en mans del bon criteri de l’instrumentista la seva interpretació Les causes que motivaren l’aparició de notes de fora el sistema són diverses Una primera classificació separa les causes melòdiques de les harmòniques Des del punt de vista melòdic hi havia dos factors Un era el de la tendència, en certs girs melòdics, a convertir l’interval de 2a…
dos punts
Música
Signe de notació musical que, relacionat amb la doble barra de compàs (:|), significa repetició del fragment immediat anterior.
pausa
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Les pauses, a l’igual de les figures, poden ser, de més gran a més petita de quadrada, rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera, fusa, semifusa, quartifusa i octifusa Cada una val la meitat de l’anterior i el doble de la següent La pausa de rodona s’ha d’escriure a sota de la 4a línia del pentagrama, i la de blanca, a sobre de la 3a línia o bé fora del pentagrama, respectivament a sota o a sobre d’una línia addicional Les pauses també poden portar un o més punts, que n’augmenten la durada en la meitat del valor anterior La pausa de rodona s’utilitza per a omplir…
punt
Música
Signe de notació musical amb significats diversos.
Quan va situat a continuació d’una figura o silenci, n’augmenta el valor una meitat si hi ha dos punts, el segon equival a la meitat del primer punt i, per tant, a la quarta part de la nota o silenci El punt es pot substituir per una lligadura que uneixi dues notes d’igual nom, si la segona val la meitat que la primera Gràcies al punt és possible convertir el sistema d’equivalències de les figures, que és de relació binària, en un de relació ternària així, una figura amb punt sempre val el triple de la següent sense punt, i una figura sense punt val la tercera part de l’anterior…
meno mosso
Música
Indicació de canvi de tempo que significa menys mogut, menys ràpid.
Normalment es troba en el decurs d’una obra i implica un alentiment momentani, de més o menys durada, respecte del tempo general També es pot trobar a l’encapçalament d’una part o un moviment indicant la relació amb el tempo de la part o el moviment anterior
ambrosià | ambrosiana
Música
Cristianisme
Relatiu o pertanyent a la litúrgia de l’església de Milà i de les esglésies de la seva jurisdicció, en la formació de la qual prengué part sant Ambròs.
El ritu ambrosià , que conté elements semblants a la litúrgia de Roma i a la de la Gàllia, és un dels pocs no romans que han subsistit fins avui en l’Església Catòlica occidental El cant ambrosià més antic sembla anterior al sistema modal gregorià i influït pel cant litúrgic d’Orient
jazz-band
Música
Expressió en desús que designa un conjunt instrumental de jazz, especialment dels estils Nova Orleans i Dixieland.
Fins aproximadament el 1960, als Països Catalans, l’expressió "un o el jazz-band " feia referència a la bateria, atès que a partir de la dècada del 1920 s’associà aquest llavors nou instrument a la llegenda que apareixia pintada sobre la membrana anterior del bombo amb el nom de la banda seguit de " jazz-band "
respiració
Música
Signe de notació en forma d’apòstrof o de coma.
Situat a la part superior o inferior del pentagrama, indica a un cantant o a un intèrpret d’un instrument de vent el moment en el qual pot fer una pausa per a prendre aire en el transcurs de la interpretació Des d’un punt de vista mètric, la respiració no té valor, sinó que en sostreu del temps anterior
descendent
Música
Dit de l’interval o del seguit d’intervals (escala, arpegi, fragment melòdic) en què qualsevol so és més greu que l’anterior.
corranda
Música
Dansa antiga, difosa a França i a Itàlia durant els s. XVI i XVII, que es convertí en un dels moviments de la suite
instrumental.
Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina