Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han…

És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares, de cordes pinçades directament amb els dits Instrument semblant al koto japonès i al komun’go coreà, consta d’una capsa de fusta lacada, de forma allargada i posició horitzontal, l’extrem més estret de la qual queda a la mà esquerra de l’instrumentista La tapa de ressonància és lleugerament corbada, motiu pel qual és considerada com una cítara de mig tub Els models més tradicionals tenen entre set i cinc cordes de fils de seda, d’igual llargada però de diferent gruix Les mides i proporcions utilitzades…

Aquesta modalitat permet una major estabilitat en la tensió i n’augmenta la densitat, característiques que s’han aprofitat per a la fabricació de cordes de seda i fibres vegetals, per a encordar instruments o fixar-ne parts accessòries, a fi d’aconseguir una millor sonoritat i control d’afinació

Zona de contacte del món llatí i l’eslau, la música medieval txeca oscillà entre les dues concepcions litúrgiques, la llatina i l’eslava, amb períodes de predomini d’aquesta darrera, originada probablement a l’abadia de Sázava s XI A l’època de Carles IV 1346-78 hi hagué un centre de música litúrgica ambrosiana d’una influència notable també aparegué música profana d’ambient cortesà Poc després penetrà l’Ars Nova francesa, amb Guillaume de Machault, resident durant anys a la cort reial txeca La seva influència es palesà en l’obra de Záviš i de Jan de Jenštejn En aquests anys el teatre…

Vegeu corda

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites esglésies o capelles…

Música culta El cant monòdic — znamennyj de znam’a , ’signe’—, la primera manifestació de la música culta russa, aparegué a la Rus’ de Kíev a conseqüència de la cristianització del país l’any 988 Fou desxifrable a partir del segle XVI, i s’anotava amb neumes d’origen bizantí Les anotacions més antigues daten del final del segle XI Hi hagué sis cants monòdics més segles XV-XVII, amb les seves característiques melòdiques i tímbriques kondakarnoje penije en part encara per desxifrar, demestvennoje penije , putevoje penije , el de Kíev i els anomenats búlgar i grec Al segle XVI nasqué una…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts amb mànec Deriva del membre de tessitura soprano o discant de la família de les viole da braccio És difícil, però, determinar en quin moment el violí s’independitzà de la família originària per formar-ne una de pròpia -integrada pel mateix violí soprano, la viola contralt, el violoncel tenor/baríton i alguns tipus de contrabaix baix-, atès que la terminologia de l’instrument fou imprecisa fins molt temps després de l’aparició de l’instrument En els seus primers estadis, el mateix nom s’assignava a…