Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
pasdoble
Música
Dansa popular espanyola, sorgida a l’inici del segle XX, de metre binari i tempo ràpid.
Inicialment es tractava d’una marxa militar Sol tenir una introducció i alguns són constituïts per dues seccions harmònicament contrastants, de tal manera que a una primera en mode major correspon la segona en la tonalitat de la subdominant, i a una primera en mode menor correspon una segona en la tonalitat relativa major De caràcter festiu, ha estat vinculat a desfilades i corridas de braus, on és interpretat per una banda Es balla en parelles, amb passos molt curts, i es poden utilitzar figures extretes del flamenc Apareix en diverses sarsueles
invitatori
Música
Cristianisme
Salm 94, alternat amb una antífona, cantat a l’inici de l’ofici de matines, en el ritu llatí.
madraixa
Música
En la tradició literària, musical i litúrgica siríaca, himne, normalment de tipus responsorial, cantat en l’ofici diví.
Consta de diverses estrofes o estances bate , amb un refrany onita per a intercalar com a resposta després de cada estrofa El madraixa porta sempre, a l’inici, la indicació del to en què ha de ser cantat o bé l’inici d’un altre madraixa que serveix de model melòdic El gran autor, bé que no l’únic, d’aquest gènere poeticomusical fou sant Efrem m 373 La tradició litúrgica grega té un equivalent en el kontàkion
introducció
Música
Fragment musical, generalment lent, situat a l’inici de simfonies, obertures, ballets, etc, i que precedeix un moviment més ràpid.
N'hi ha en moltes simfonies de Haydn i en algunes de Beethoven
introit
Música
Cant processional executat a l’inici de la missa, consistent en una antífona alternada amb un verset de salm i el gloriapatri.
Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La salmòdia del…
cadenza
Música
Fragment musical de caràcter virtuós que normalment és a prop del final del primer i últim moviments dels concerts per a solista i orquestra.
Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura…
pistó
Música
Clau en forma d’èmbol que tenen, a excepció del trombó, els instruments de la família de les trompetes.
Actualment el seu nombre és de tres o cinc, segons l’instrument El seu ús data de l’inici del segle XIX
piano
Música
En una partitura musical, indicació que, en el passatge afectat, cal reduir la intensitat sonora de l’instrument o instruments.
Hom l’expressa amb una p situada a l’inici del passatge en qüestió Si la reducció de la sonoritat ha d’ésser més marcada, és expressada amb dues o tres p pianissimo
zauberoper
Música
Terme alemany (literalment, ’òpera màgica') amb què es designa un tipus concret d'opéra-comique alemanya (singspiel) de la segona meitat del segle XVIII que, a més d’incloure la combinació de parts parlades amb parts cantades, treu partit d’elements escenogràfics que susciten il·lusions òptiques gràcies a diversos efectes especials.
La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta
rapsòdia
Música
Peça musical instrumental que empra elements populars i en la qual preval la improvisació.
De forma molt lliure, fou emprada per primer cop per Jan Václav Tomašek a l’inici del s XIX Liszt escriví amb aquesta denominació una vintena de composicions en les quals dominava el caràcter èpic hi emprà escales, ritmes i intervals característics de la música zíngara Molts compositors han escrit, des d’aleshores, fantasies instrumentals amb elements folklòrics, com Dvořák, Saint-Saëns, Albéniz, Brahms, Debussy, Gershwin i Bartók, bé que en alguns casos hi ha obres amb aquest títol que estan totalment desvinculades del folklore
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina