Resultats de la cerca

El recurs generalitzat a la paròdia en el període renaixentista fa que nombroses misses hagin estat compostes segons aquesta tècnica L’obra que serveix com a punt de partida sovint motets, chansons o madrigals pot ser pròpia o aliena Tenint en compte que una missa és notablement més llarga que, per exemple, un motet, és lògic que les parts parodiades es completin amb material original Un exemple de missa paròdia el pot proporcionar la missa Veni sponsa Christi de GP Palestrina publicada pòstumament, la qual utilitza el material del motet del mateix nom aparegut el 1563, derivat d’una antífona…

Aquesta mena de conquilles foren emprades com a corn o trompa entre els mariners i caçadors D’aquí que, posteriorment, el mot hagi pogut emprar-se per a anomenar alguns instruments de broquet del tipus trompeta o trompa

Des de sempre, una de les accepcions més destacades -més, fins i tot, que la de banya- ha estat precisament la de botzina o instrument fet amb una banya o en forma de banya Associat originalment a la caça, s’anà aplicant progressivament al terreny dels instruments musicals En deriven els substantius cornamusa, corneta i cornetí, tots ells noms d’instruments, i el verb cornar ‘tocar el corn’ Associat a altres paraules serveix també per a anomenar instruments de la família del vent-fusta corno di bassetto i corn anglès La confusió entre trompa i corn és comprensible si es té en compte que l’…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Fou inventat pel constructor Andreu Toron de Perpinyà, a partir de les tarotes que s’empraven al principi del segle XIX, instruments derivats de l’ús popular de les xeremies del XVIII Toron presentà el nou instrument l’any 1849 amb el nom d’oboè tenor Consistia en una mena de tarota llarga, de tessitura més greu, amb una nova campana de metall, i incorporava tots els perfeccionaments tècnics propis de la seva època un sistema de digitació inspirat en el de tretze claus del clarinet d’Ivan Müller, amb el…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic El tible és una evolució, a causa del seu ús popular, de les antigues xeremies, i té com a avantpassats directes les tarotes emprades en les cobles primitives La seva forma actual, tant en el disseny interior com en el sistema de claus, data de l’època de la incorporació de la tenora en la cobla, a partir de mitjan segle XIX El tible consisteix en un tub cònic de fusta dura, normalment de ginjoler, d’uns 60 cm de llargada, que s’eixampla gradualment i acaba en un pavelló acampanat, d’uns 7,5 cm de diàmetre…

És format per una petita fulla d’espasa i un ferret que la copeja Acompanya, juntament amb les castanyoles, la flauta i el tambor, les caramelles de Nadal a Eivissa

Els jocs de boca, anomenats també jocs labials, formen juntament amb els jocs de llengüeta llengüeteria les dues categories principals de classificació dels jocs de l’orgue Comprenen els jocs de flautes, flautats o principals, gambes, bordons, etc

Caracteritzada per la perforació cònica decreixent del tub acústic, aquesta flauta travessera barroca representà un canvi important en relació amb les anteriors flautes renaixentistes de perforació cilíndrica, tot i que mantenia aquest tipus de perforació per al cap -més ample, però, que el de la flauta del Renaixement- Fruit de la feina feta pels artesans que treballaren a la cort reial francesa, es construïren primerament en tres seccions i posteriorment en quatre El so d’aquests nous instruments era càlid i de poca potència, però molt dúctil, i la flauta es convertí ràpidament en un dels…

Així, la quarta simfonia de Brahms duu la indicació opus 98 Als s XVII i XVIII solen indicar l’ordre de publicació i són sovint erronis i contradictoris

Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle XVIII la…