Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Ian Partridge
Música
Tenor anglès.
Estudià al Royal College of Music de Londres del 1956 al 1958 i fou membre del cor de la catedral de Westminster Posteriorment amplià la seva formació a la Guildhall School of Music and Drama, on s’especialitzà com a cantant d’oratoris, faceta en què destacà a partir del 1958 i sobretot en el repertori barroc Ha format part de conjunts de música antiga com el Purcell Consort of Voices 1963-71 i ha actuat en solitari acompanyat al clavicèmbal per la seva germana Jennifer Ocasionalment ha interpretat obres del repertori romàntic -com ara H Berlioz- o del segle XX -per exemple R Vaughan Williams…
Albert Sammons
Música
Violinista anglès.
Inicià els estudis de violí amb el seu pare, que era violinista amateur , però la seva formació musical fou essencialment autodidàctica Tocava en un hotel londinenc quan el 1908 l’escoltà el director Thomas Beecham, que el contractà com a violí concertino de la seva orquestra, de la qual formà part durant cinc anys Fou membre també del Quartet de Londres 1907-16 Actuà com a solista amb les millors orquestres britàniques Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de F Delius 1919, que el compositor li dedicà, i dugué a terme l’enregistrament del concert d’E Elgar 1929 sota la direcció de…
Peter Pears
Música
Tenor anglès.
Estudià a Londres amb E Gerhardt i D Freer i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units De retorn a Europa, el 1942 debutà a Londres com a Hoffmann Les contes d’Hoffmann L’any següent fou contractat per la companyia del Sadler’s Wells Theatre, on destacà en òperes de WA Mozart, G Verdi i G Puccini i on el 1945 interpretà el paper titular de Peter Grimes , de B Britten, de qui fou company sentimental fins a la mort del compositor 1976 Se centrà en l’obra d’aquest compositor i estrenà les seves òperes a Anglaterra, a la resta d’Europa i als Estats Units Entre els seus èxits més…
Max Rostal
Música
Violinista britànic d’origen austríac.
Fou deixeble d’Arnold Rosé a Viena i, més tard, de Carl Flesch a Berlín, de qui posteriorment fou assistent Abandonà Berlín arran de l’arribada dels nazis al poder i es traslladà a Londres Des del 1944 fins al 1958 fou professor de la Guildhall School, i posteriorment, del Conservatori de Berna Intèrpret de música de cambra molt reconegut, fou un dels membres del Kölner Trio, al costat de Heinz Schröter i Gaspar Cassadó substituït, a la seva mort, per Siegfried Palm Enregistrà molts discos, principalment música de cambra de romàntics alemanys, com F Schubert i R Schumann, i també…
Claude-Joseph Rouget de l’Isle
Música
Compositor i poeta francès.
Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…
Roger Norrington
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià a Cambridge i posteriorment es formà al Royal College of Music amb A Boukt Encaminat en un primer moment cap al cant, destacà com a tenor, tot interpretant alguns papers del repertori entre el 1962 i el 1970 El 1962 fundà el Cor Heinrich Schütz i del 1969 al 1982 dirigí a l’Òpera de Kent Des del 1975 collabora amb la Residentie Orkest de la Haia El 1983 debutà al Sadler’s Wells amb Les noces de Fígaro , i l’any següent formà amb la seva esposa, la corèografa K Lawrence, la companyia Early Opera Project, amb la qual han interpretat diversos títols operístics amb instruments originals…
Bono
Música
Pseudònim del cantant de rock i filantrop irlandès Paul David Hewson.
El 1976 formà la seva primera banda de rock que, després de diversos canvis de nom, adoptà el d' U2 , de la qual és vocalista, líder i autor de la lletra de la majoria de les cançons Amb aquest grup, que ha esdevingut un dels més reeixits del rock-and-roll , ha guanyat un total de 22 Grammys fins el 2009, a banda de molts altres guardons Ha destacat també com a filantrop, impulsant un gran nombre de gires i concerts benèfics, entre els quals Live Aid 1984, Conspiracy of Hope 1986 El 2002 creà DATA, organització dedicada a combatre la pobresa, la sida i el deute extern a l’Àfrica Per la seva…
Maggie Teyte
Música
Soprano anglesa.
Estudià música a Londres i amplià la seva formació a París amb J de Reszke Debutà en el Festival Mozart de Montecarlo el 1906, el mateix any en què fou escollida per C Debussy per a unes funcions de Pelléas et Mélisande a l’Òpera Còmica de París Cantà la mateixa òpera a Londres, ciutat on, amb T Beecham al capdavant de l’orquestra, també destacà en títols de WA Mozart i G Puccini El 1923 participà en l’estrena de The Perfect Fool , de G Holst, al Covent Garden i cantà amb gran èxit als Estats Units, especialment a Chicago i Boston Durant el període d’entreguerres actuà en nombroses operetes i…
Efrem de Nísibis
Música
Poeta siríac.
Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era…
John Pritchard
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià violí amb el seu pare, que era violinista, i més tard viatjà a Itàlia Quan tornà dirigí l’Orquestra de Cordes de Derby 1943-45 i el 1947 fou assistent de F Busch al Festival de Glyndebourne, on quatre anys després debutà com a director amb l’òpera Don Giovanni , de WA Mozart Director de música al Festival de Glyndebourne entre el 1969 i el 1978, hi dirigí un extens repertori, especialment centrat en Mozart -sobretot Idomeneo , que enregistrà en repetides ocasions- i en autors del segle XX El 1951 actuà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Covent Garden de Londres El 1962 fou…