Resultats de la cerca

Entre el 1727 i el 1730 exercí provisionalment de mestre a la capella catedralícia de Mallorca, després de la renúncia de M Planes i la malaltia del seu successor Joan Martí A la mort del mestre Martí, Vallès fou nomenat nou mestre titular, càrrec que exercí fins el 1747 Com a compositor, treballà dins un marc estilístic propi del canvi de segle i combinà el rigor polifònic i multicoralista amb les noves troballes formals i expressives de caràcter més lleuger i popular pròpies de la música hispànica del XVIII És autor del motet Memento Domine , a vuit veus i baix continu, i d’uns…

Fou mestre de la capella de la seu de Mallorca cap a mitjan s XVIII És autor de música religiosa Se'n conserva un Memento Domine per a vuit veus i baix continu

Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils 1935, i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional Durant la Guerra Civil de 1936-39 collaborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les…

Deixeble de Granados i de Pedrell, escriví operetes, com Lady Flirt , harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978, Pluja de…

Rebé del seu pare els primers ensenyaments musicals, que amplià a Barcelona amb VM de Gibert i Blanca Selva A banda de la seva faceta com a compositor, obtingué una àmplia projecció com a director de cors Abans del 1936 dirigí l’Escola Coral de la Federació de Joves Cristians de Catalunya Des del 1946 fou sotsdirector de l’Orfeó Català El 1940 fundà el Cor Tomás Luis de Victoria, i regentà l’Oficina Tècnica de Cors i Orfeons de Catalunya El 1939 participà en la fundació de les escoles Virtèlia, que dirigí A banda de diverses cançons populars harmonitzades, compongué una sarsuela, cantates…

Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i al magisteri de capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es troba Agustí Borguñó…

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…

Estudià amb Enric Morera Fou mestre de capella de la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell i subdirector de l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat Com a director d’orquestra, estigué al capdavant de l’orquestra sabadellenca Muixins Escriví marxes per a banda, l’obra per a gran orquestra Dansa de les fades i obres corals, profanes i religioses, per a veus mixtes També compongué música de cambra -com Llegenda , per a violoncel i piano, Nocturn , Minuet i Fuga , totes tres per a orquestra de corda, i Sonata , per a violí i piano-, lieder i les illustracions musicals per al…

Estudià, successivament, a l’Escola Municipal de Música de Sabadell i a la de Barcelona, centre aquest darrer on tingué per mestres A Nicolau, E Daniel i CG Vidiella El 1901 es traslladà a Madrid, on estrenà diverses sarsueles, entre les quals El chico de la portera 1901 i La tuna de Alcalá 1903 El 1903 viatjà a les Filipines i fou organista i mestre de capella de l’església de la Companyia de Jesús a la capital També collaborà en la fundació de l’Orfeó Català de Manila, que dirigí, i fou director d’orquestra de diverses companyies teatrals a les illes El 1913, any en què tornà a Catalunya,…