Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
François Devienne
Música
Flautista i compositor francès.
Fou el setè fill de Pierre Devienne i la seva segona esposa, Marie Petit Probablement rebé la seva primera formació musical de l’organista Morizot a Joinville, i entre el 1776 i el 1778 fou alumne del seu germà gran, establert a Alemanya Aquest darrer any s’enrolà al cos musical del regiment de cavalleria de la Royal Cravate El 1779 estudià flauta amb el principal flautista de l’orquestra de l’Òpera, Félix Rault, i l’any següent entrà a formar part del conjunt de música de cambra al servei del cardenal de Rohan, on restà fins el 1785 El 1780 s’estrenà a París una composició seva, que suposà…
Arturo Saco del Valle y Flores
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Estudià a Madrid i amplià estudis amb Luigi Mancinelli Dirigí la banda del cos d’enginyers de Madrid 1897 i més tard la municipal de Sant Sebastià Guipúscoa Fou catedràtic de conjunt instrumental del conservatori de Madrid i mestre de la capella reial de música Dirigí òperes al Teatro Real i sèries de concerts a diverses ciutats Compongué prop de cinquanta sarsueles, com Los amarillos i El naranjal , peces per a piano i música instrumental
Bernard Sarrette
Música
Fundador del Conservatori de París.
L’any 1789 fou nomenat capità de la Guàrdia Nacional, en la qual creà el cos de músics Amb la intenció de donar una formació adequada als músics militars, establí una escola per a instrumentistes de vent, que es transformà en l’Institut Nacional de Música el 1793 Dos anys més tard, l’Institut esdevingué Conservatori Nacional Sarrette en fou el director fins el 1816, any en què la dimissió que ja havia presentat en diferents ocasions li fou finalment acceptada
Joan Nogués i Pon
Música
Guitarrista.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Miquel Mas i Bargalló El 1894 fou nomenat professor de guitarra de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, centre que dirigí a partir del 1910 El 1903 ingressà al cos de professors de l’Escola Municipal de Música Desenvolupà parallelament una carrera important com a concertista Fou crític musical del diari El Día Gráfico de Barcelona És autor de diverses composicions per a guitarra, algunes de les quals transcriví per a petita orquestra, entre les quals destaca una Serenata de Andalucía
,
Arturo Saco del Valle y Flores
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Format musicalment a Madrid, un cop acabats els estudis amplià coneixements amb Luigi Mancinelli Ben aviat començà a dirigir bandes, primer la del cos d’enginyers de Madrid, i després, la Municipal de Sant Sebastià De retorn a Madrid, aconseguí la plaça de catedràtic de conjunt instrumental al conservatori de la ciutat, i fou també mestre de la capella reial Com a director d’orquestra es prodigà al Teatro Real i feu gires per diverses ciutats espanyoles En vida fou un reconegut compositor, dedicat especialment a la creació de sarsueles, encara que també escriví obres per a piano i música…
Joan Casals i Clotet
Música
Organista i director de cor català.
Inicià els estudis a l’Escolania de Montserrat i després els continuà a Barcelona, on fou deixeble de M Torrent Parallelament cursà estudis de direcció coral amb E Ribó, P Cao, P Caillard i M Corboz Com a organista ha realitzat concerts arreu de Catalunya i ha fet gires per Europa, Amèrica i Àsia El 1966 fundà el Cor Montserrat de Joventuts Musicals de Terrassa i el 1975 entrà a formar part del cos docent de la Universitat Autònoma de Barcelona Membre fundador i president 1992-96 de l’Associació Catalana de l’Orgue, és membre, des del 1995, de la Comissió Interdiocesana de Litúrgia secció…
Roland Barthes
Música
Filòsof i crític francès.
Els seus textos sobre música recollits en L’obvi i l’obtús ocupen una petita part de la seva obra Això no obstant, la singularitat del seu pensament els converteix en tota una teoria musicològica o, potser, antimusicològica Es tracta d’un pensament transversal que incorpora elements de la filosofia, l’antropologia, la crítica, la psicoanàlisi, etc Barthes situa el lector davant d’un aspecte del signe musical poc investigat per la musicologia, que anomena, seguint les teories del lingüista E Benvéniste, "la significància", dimensió del signe que s’escapa de l’ordre de la significació sentit o…
Joan Antoni Pàmias i Castellà
Música
Empresari i gestor teatral català.
Després d’haver exercit com a advocat i empresari en el sector privat, el 1947 s’associà amb J Fugarolas per a gestionar l’empresa del Gran Teatre del Liceu, després de l’etapa de J Mestres i Calvet Entre el 1959 i el 1980 dirigí en solitari les temporades del teatre El 1958 en creà l’orquestra fixa i titular, i el 1966, el cos de ball El 1959 rebé el Premio Nacional de Teatro L’any 1972 presidí un concert homenatge que se celebrà en honor seu al Gran Teatre del Liceu amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de l’inici de la seva gestió, durant la qual es consolidaren cantants com…
Juan Vicente Lecuna
Música
Compositor i pianista veneçolà.
Estudià piano amb S Llamozas, a l’Escuela Nacional de Música de Caracas 1912-17, i, posteriorment, contrapunt, composició i instrumentació a Nova York i Baltimore 1918-25 A Buenos Aires rebé lliçons de composició de Pahissa 1937-41 Parallelament a la seva labor musical, Lecuna fou un destacat membre del cos diplomàtic, cosa que el dugué a ésser comissionat pel Ministeri d’Educació de Veneçuela per a estudiar l’estat de l’educació musical en països com el Brasil, l’Uruguai, l’Argentina o Xile 1943 Al final de la seva vida formà part de la delegació veneçolana al Vaticà Entre les seves obres…
Salvatore Marchesi de Castrone
Música
Baríton, professor de cant i compositor italià.
El 1838 entrà en el cos de la guàrdia napolitana, però al cap de dos anys presentà la dimissió per raons polítiques Estudià cant i composició a Palerm amb Raimondi, i posteriorment ho feu a Milà amb F Lamperti i U Fontana Després dels fets revolucionaris del 1848, fou exiliat per les seves idees liberals i es traslladà a Amèrica, on debutà a Nova York amb Ernani , de Verdi Anà a Londres per estudiar amb M García i allà, el 1850, conegué la seva futura esposa, la mezzosoprano alemanya Mathilde Graumann, amb qui compartí, a més, la seva carrera de cantant i professor Compongué nombroses cançons…