Resultats de la cerca
Es mostren 910 resultats
Hot Club de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona per un grup d’entusiastes del jazz, abans de la Guerra Civil de 1936-39.
El primer concert de jazz que organitzà fou l’actuació de Benny Carter i el quintet Hot Club de França a Barcelona 1936 Després de la guerra, reprengué les activitats i ha fet actuar a la Ciutat Comtal les màximes figures mundials d’aquest gènere Organitzà el Festival Internacional de Jazz de Barcelona entre el 1966 i el 1976
Gewandhaus
Música
Institució de concerts de Leipzig, creada el 1781 i instal·lada a la sala d’aquest nom, que al s XIX esdevingué una de les més importants d’Alemanya.
N’han estat directors, entre altres, F Mendelssohn, Niels Gade, A Nikisch, W Furtwängler i Bruno Walter
Gernikako Arbola
Música
Composició musical basca, escrita en ritme de zortziko (5/8), amb text i música de José María Iparraguirre, amb la col·laboració, sembla, de Juan José Altuna, que l’estrenà l’any 1853, a Madrid.
Esdevinguda molt popular al País Basc, es convertí en l’himme basc, i el 1931 fou associat a l’himne de la República
Gaudeamus igitur
Música
Cançó basada en un text llatí del sXIII, d’origen goliardesc, considerada actualment l’himne universitari internacional.
Fundació Pau Casals
Música
Fundació creada a Puerto Rico el 1972 per Pau Casals i la seva esposa, Marta Montañez.
Té per objectiu preservar i gestionar el patrimoni que la família Casals deixà a Catalunya quan s’exilià el 1939, com també potenciar la figura del compositor i divulgar la seva música Inicialment, la fundació estigué gestionada per un patronat presidit per l’abat de Montserrat, els membres del qual eren els presidents de diverses institucions catalanes i amics personals del matrimoni Actualment, a més del patronat, una comissió executiva i el director de la fundació s’encarreguen del seu funcionament La seva principal missió és la conservació de la casa que Pau Casals feu construir a la…
,
Festival Internacional de Música de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Manifestació anual fundada el 1963 per les Joventuts Musicals de Barcelona, sota el patrocini de l’ajuntament, i que se celebrà fins el 1987.
Consistia en una sèrie de concerts de programació eclèctica que hom celebra a Barcelona durant el mes d’octubre El festival dedicà una especial atenció a la música catalana contemporània L’any 1972 hom inicià una sèrie de concerts monogràfics, dedicats cada any a un compositor català vivent
Festa d’Elx
© Fototeca.cat
Música
Representació dramàtica del misteri de la mort i l’assumpció de la Mare de Déu que hom fa anualment a Elx les tardes del dia 14 (vesprada) i del dia 15 d’agost (festa) al temple de Santa Maria, precedida, el dia 13, a la nit, d’una processó rodada que surt d’aquesta església i hi retorna.
El text poètic, en llengua catalana, d’uns dos-cents versos, data probablement de mitjan segle XV és basat en escrits assumpcionistes apòcrifs, com De transitu Mariae Virginis , i prové de còpies d’una consueta del 1625 que era, també, còpia d’una d’anterior, perduda Les representacions es remunten possiblement als volts del 1370 hom ha adduït la data del 1266, històricament inversemblant, i els primers segles sofriren mutacions en el text i, sobretot, en la música, però, llevat d’algunes interrupcions de poca durada, han estat continuades fins avui, especialment gràcies al rescripte del papa…
Fedra
Mitologia
Literatura
Música
Heroïna grega, filla de Minos i muller de Teseu.
S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses—, sobre la…
Obra del Ballet Popular
Música
Institució dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva música.
Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina