Resultats de la cerca

El seu fundador, Alphonse Leduc 1804-1868, era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra Fou el seu fill Alphonse Charles 1844-1892 qui creà les grans colleccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile 1878-1951 Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961 Els fills d’…

Fundada l’any 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777, estigué a les mans de Johann Gottlob Immanuel 1719-94, fill seu, el qual inventà un procediment de tipografia musical, consistent en caràcters fraccionats, recollí un fons molt ric de partitures i edità uns catàlegs temàtics de música instrumental amb els quals hom pot identificar molts autors d’obres del segle XVIII Gottfried Christoph Härtel 1763-1827 fou associat a la casa el 1795 Començà les edicions d’obres completes, fundà l' Allgemeine musikalische Zeitung i creà una fàbrica de pianos El 1945 fou fundada a Wiesbaden una…

El seu fill Johann Gottlob Immanuel inventà un procediment de tipografia musical, recollí un fons de partitures i edità catàlegs de música instrumental del segle XVIII El 1795 Gottfried Christoph Härtel s’associà amb la casa i finalment comprà la firma i inicià l’edició de les obres completes de Mozart, Haydn, Clementi, Dussek i Cramer La seva amistat amb Beethoven permeté la publicació de vint-i-cinc de les seves obres, entre les quals hi ha la Simfonia núm 5 El 1798 Härtel fundà l'"Allgemeine musikalische Zeitung", i el 1807 començà a fabricar pianos, que foren utilitzats per Lizt i Clara…

Creada principalment per a la realització d’enregistraments, amb més de mil títols en el seu currículum s’ha convertit en la formació que més gravacions ha realitzat Al llarg de la seva història, la Philharmonia Orchestra ha estat dirigida per distingits mestres, com ara W Furtwängler, R Strauss, A Toscanini o H von Karajan Otto Klemperer fou el primer d’una impressionant llista de directors principals, en què consten figures de la talla de Lorin Maazel director principal associat el 1970, Riccardo Muti director principal el 1973 i director musical el 1979, Giuseppe Sinopoli director musical…

Un dels primers membres, Johann David Schiedmayer, collaborà amb J Stein El fill d’aquell, Johann Lorenz 1786-1860, estava establert ja el 1809 a Stuttgart, on adquirí una gran reputació com a constructor, i amb dos dels seus fills hi fundà, el 1845, la firma Schiedmayer & Söhne Poc després 1853, dos altres fills seus, més joves, obriren una nova casa a Stuttgart, Julius & Paul Schiedmayer Tot i que inicialment estava destinada a fabricar només harmòniums, aviat començà a construir també pianos verticals i, amb el nom definitiu de Schiedmayer Pianofabrik, superà la casa mare en…

Mort l’heroi, es casà amb Etzel, rei dels huns, i intentà de venjar la mort de Sigfrid, però hi fracassà

Des dels seus inicis seguí una política de progressiva absorció dels fons d’altres cases editorials de l’Estat El 1914 canvià el nom pel d’Unión Musical Española Mantingué la seva activitat editorial fins el 1992, any en què fou comprada per Music Sales Group i adoptà el nom d’Unión Musical Ediciones Madrid Tenia sucursal a València i Barcelona L’arxiu d’Unión Musical Española, amb unes 21 000 partitures, és una de les colleccions més importants de música impresa dels segles XIX i XX a l’Estat espanyol Abraça els gèneres més diversos obres líriques, transcripcions per a banda, sextet o…

En fou el principal impulsor Ermengol Passola  i hi fou molt important la participació de l’escriptor Josep Maria Espinàs i del compositor Francesc Burrull Publicà nombrosos discs dels membres més joves d’ Els Setze Jutges , discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz , etc Fou dissolta el 1978

El membre més cèlebre fou Antonio, fill d’Alessandro Stradivari i Anna Moroni, originaris de Bèrgam i establerts a Cremona Antonio nasqué probablement el 1644, però no és segur que ho fes a Cremona, perquè no consta en els registres de la ciutat Possiblement era d’un poble de la rodalia, ja que en aquella època les tropes espanyoles assetjaven Cremona i els seus ciutadans cercaven refugi lluny del conflicte bèllic Antonio, el famós lutier, es casà dues vegades La primera fou el 1667, amb Francesca Ferraboschi, de la qual tingué sis fills, Giulia Maria, Francesco, Giacomo…

Hi abunda l’ús del leitmotiv , però hi ha encara una forta influència de l’òpera italiana En l’obra, Lohengrin, cavaller del Greal, defensa Elsa, dama flamenca, en duel, i s’hi casa amb el pacte que ella no li preguntarà quina és la seva estirp Elsa desobeeix, i l’heroi desapareix, endut pel cigne que l’havia portat Fou la primera òpera de Wagner estrenada als Països Catalans Barcelona, 1883