Resultats de la cerca

Sacerdot Fou mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant 1723-62, com a successor d’Isidre Escorihuela Autor de música religiosa per a cor amb instruments Laetatus sum 1733, Credidi 1737, una missa a quatre veus, dos magníficats, el responsori Domine secundum , a quatre veus alternant amb fragments monòdics 1747, salms i villancicos

Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la…

El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des de la seva fundació 1885 i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant És autor de sarsueles, com La clau del pit 1884 Foren fills seus Ramon Gorgé i Samper Alacant 1898, violinista i director d’orquestra, i Pau Gorgé i Samper Alacant 1881 — Barcelona 1945, baix cantant i germans seus, Ramon Gorgé i Soler Alacant 1853 — Elda, Alt Vinalopó 1925, director de la banda municipal d’Elda, i Francesc Gorgé i Soler Alacant…

Germà de Vicent Organista de la Collegiata d’Alacant a partir del 1848, es traslladà a Madrid el 1855, on actuà de violoncellista al Teatro Real i formà part del Cuarteto Monasterio Fou nomenat organista de Sant Nicolau d’Alacant Autor de dues sarsueles inèdites, d’un responsori de Nadal a quatre veus, de dues misses a quatre i vuit veus amb acompanyament d’orgue, d’un miserere i una missa de rèquiem per a dos cors i orquestra, villancicos , motets i obres per a piano

El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics Dirigí la capella de música del Collegial de Sant Nicolau Deixà obres per a orgue, piano i cor També té composicions per a orquestra i per a banda

Estudià amb PPérez i Gascón orgue i composició i fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant del 1844 al 1855, any que renuncià el càrrec Hom en conserva una Missa en fa major, dos misereres a quatre i a vuit veus amb gran orquestra, dos magníficats a cinc veus amb violins i orgue, el motet Memento , dos Dixit Dominus a quatre i cinc veus i orgue, etc Compongué també música per a piano i per a cant i piano

Estudià piano a Madrid amb Josep Tragó i a l’École Normale de Musique de París 1926 amb ACortot i MJuliard de Guéraldi, i clavecí amb W Landowska En tornar a Mallorca 1930 es dedicà a l’ensenyament del piano Els anys trenta féu concerts a les Balears, a la Península i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Creador del Trio Mallorca i promotor del primer concurs internacional Frederic Chopin de Valldemossa, el 1961 es traslladà a Alacant, on el 1970 ocupà la càtedra de clavecí a l’Institut Musical Òscar Esplà Compongué més de setanta obres, d’entre les quals Suite mallorquina ,…

Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Múnic, on conegué Max Reger, i després a París, on fou…

Estudià al conservatori de Madrid i fou deixeble de Ruperto Chapí A partir del 1887 dirigí l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid Escriví un centenar d’obres escèniques, alguna de les quals en collaboració amb Joaquín Valverde fill Era conegut com a mestre Torregrossa