Resultats de la cerca

Els compassos constitueixen sovint, en una composició, grups rítmics iguals, iniciats pels temps forts A part els compassos d'amalgama, són anomenats binaris, ternaris o quaternaris , segons que siguin formats per un nombre de subunitats divisible per dos temps binaris o divisible per tres temps ternaris Són considerats simples els compassos de temps binaris i els ternaris el numerador dels quals sigui 3 en què cada temps pot ésser representat per una figura de nota simple negra, blanca, etc Són considerats composts aquells compassos ternaris cada temps dels quals valgui una nota o un silenci…

La seva aplicació sorgí al s XVI i fou generalitzada al s XVII per facilitar la lectura de les tabulatures d’orgue i de llaüt i l’execució de conjunts vocals o instrumentals, cada vegada més nombrosos En les partitures que contenen diverses parts de compàs igual, aquesta ratlla és traçada contínua a través de tots els pentagrames, o només d’aquells que corresponen a grups determinats d’instruments o de veus

Els temps es divideixen segons l’accentuació en forts i febles Els forts són els primers temps de cada compàs Els altres temps són qualificats de febles

Dit d’un compàs de tres temps i de cadascun dels temps susceptibles d’ésser dividits en tres parts

Una modalitat especial, el tango argentí , propi dels barris portuaris de Buenos Aires, a partir del 1911 obtingué una gran popularitat en les sales modernes de Montmartre i arreu del món occidental Escrit en compàs de 2/4, era de moviment lent i cadenciós i era executat per un conjunt que comprenia violí, guitarra, acordió, piano, contrabaix i percussió Solistes com CGardel, Spaventa i el trio Irusta-Fugazot-Demare en popularitzaren la música i la lletra Alguns compositors l’han integrat en llur repertori, com Albéniz, Stravinsky, Hindemith, DMilhaud, etc

Consisteix en l’alternació de sons forts i febles, llargs i breus en una successió de sons i sorgeix de l’autodesenvolupament de la frase musical La sistematització del ritme és el pols regular, o temps que apareix en grups de dos o tres i en llurs combinacions compostes La música és sempre ritmada, però pot no tenir compàs, que és la unitat mètrica que serveix per a organitzar esquemàticament el ritme Bé que en certa manera antagònics, ritme i compàs es complementen, car gràcies a la regularitat del compàs pot copsar-se la llibertat del ritme Es…

De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana

A l’antiguitat clàssica, fou un accent melòdic que progressivament fou substituït per un accent d’intensitat La prosòdia musical consisteix en l’aplicació d’una música a un text determinat, tractant d’establir una correspondència entre les síllabes fortes del text i els temps o parts de temps forts del compàs, o entre les síllabes febles i els temps o parts de temps febles del compàs

Sembla que és una modalitat del brande En un principi tenia el ritme binari i era de moviment viu més tard el ritme esdevingué ternari, però adquirí forma lenta, sovint en compàs de 3/2 Fou introduïda a la suite per Bach, Händel i Rameau Hi ha una corranda italiana incorporada al s XVII a la música instrumental que es diferencia de l’anterior per un ritme ràpid escrit en compàs de 3/8 o de 3/4