Resultats de la cerca

Es fundà el 1906, com a continuació del Centre Català, creat el 1905 pel Quintet Jordà-Rocabruna El primer consell directiu fou presidit per Enric Botey Des de l’inici la secció central i més important fou el grup promotor de la massa coral, dirigida per Guillem Ferrer i Calvé tanmateix, encara que menys, l’Orfeó també organitzà altres activitats, sobretot vetllades literàries, conferències, excursions i celebraren les principals festes oficials de Catalunya i Mèxic Durant el període de la revolució Mexicana 1910-1917 promogué dues revistes en català Catalònia  4 de setembre de…

Es formà a Mèxic amb Carlos Chávez, i des del 1955 residí, fins poc abans de morir, a Barcelona, on fou deixeble de Cristòfor Taltabull Publicà lieder i peces per a piano Estrenà a Mèxic l’òpera Severino 1961 al Liceu el 1966 Dugué a terme una important tasca de relació i de promoció cultural hispanomexicana Organitzà exposicions d’art mexicà, i per iniciativa seva s’organitzaren a Sant Joan de les Abadesses els actes d’homenatge a Jaume Nunó, nascut en aquesta ciutat i autor de la música de l’himne mexicà Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi el 1983,…

Deixeble de Manuel Ponce El 1928 fundà l’Orquesta Sinfónica de México i fou nomenat director del conservatori nacional 1928-34 La seva producció comprèn ballets El fuego nuevo , 1921 Los cuatro soles , 1926, obres simfòniques Sinfonía proletaria, 1934 Obertura republicana, 1935 i música de cambra

Membre de l’escolania de la Mercè, estudià al conservatori del Liceu de Barcelona i formà part de l’orquestra del Gran Teatre De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals Poc després amb el grup musical anomenat Octeto Español anà, el 1901, als EUA, on actuà i triomfà com a concertino al Metropolitan Opera House de Nova York Un any més tard anà amb l’octet a Mèxic, on féu diverses actuacions, i finalment s’establí, junt amb els músics Joan Roure, pianista, i Guillem Ferrer, violoncellista, en aquest país Fou ajudat per Justo Sierra, ministre d’…

Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell, collaborà en el Cançoner Popular de Catalunya , de Rafael Patxot Amb Toldrà, Gerhard, Blancafort, Mompou i altres fundà l’Orquestra de Cambra de Barcelona, que també dirigí Compositor notable, aconseguí prestigi amb composicions com ara Danses mallorquines, Balada , Variacions per a piano, L’estiu , per a cor, les sèries Cançons i danses de l’illa de Mallorca , Ritual de pagesia , per a orquestra, i un concert per a piano i orquestra Militant d’Acció Catalana, el 1939 s’exilià a Mèxic on, incorporat a l’Instituto de Bellas Artes,…

Estudià a Mèxic amb Carlos Chávez i Rodolfo Halffter i a Tanglewood amb Erich Leinsdorf La seva carrera es desenvolupà primer a Mèxic, com a director musical dels Ballets Mexicanos i de l’Orquesta Filarmónica de la UNAM 1966-72 El 1977 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Dallas, amb la qual assolí una gran projecció internacional i realitzà nombrosos enregistraments, amb especial atenció als compositors americans i espanyols

Estudià amb Kurt Sachs i Johannes Wolf Exercí la crítica musical a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà El romanticismo musical 1940, Panorama de la música mexicana 1941, Panorama de la música hispanoamericana 1944 i Música y músicos de Latinoamérica 1974 Collaborà en diferents obres collectives

S'installà a Madrid cap a la meitat dels anys setanta i esdevingué un dels personatges més emblemàtics de la Movida Madrileña, a més de musa de la modernitat del moment El 1977 debutà en la música amb el seu grup Kaka de Luxe i posteriorment liderà les bandes Alaska y Los Pegamoides i Dinarama Els anys noranta fundà, al costat del músic Nacho Canut, el grup de pop electrònic Fangoria, que entre el 1999 i el 2004 Fangoria publicà la trilogia formada pels treballs Una temporada en el infierno 1999, Naturaleza muerta 2001 i Arquitectura efímera 2004 A més de la seva dedicació a la música, durant…

Estudià a Mèxic i als EUA Sotsdirector de l’Orquesta Sinfónica de México 1929-35, el 1937 visità la zona republicana de l’Estat espanyol com a director Autor d' Homenaje a García Lorca 1935, Siete canciones de García Lorca 1938 i dels poemes simfònics Esquinas 1930, Ventanas 1931, Sensemayá 1937, estrenat a Barcelona el 1966 i ballets com El renacuajo paseador 1935 i La coronela 1939

Començà la seva carrera al final de la Guerra Civil Espanyola cantant en sales de festa de Barcelona acompanyada del primer dels seus sis marits, el guitarrista Guillermo Lasso L’any 1950 es traslladà a Madrid, on les seves aparicions a la ràdio li donaren una gran popularitat El 1954 s’installà a París, on es convertí en una de les intèrprets més populars de la revista musical El 1962 es traslladà a Mèxic, des d’on es donà a conèixer per tota l’Amèrica llatina Després d’uns quants anys retirada de l’escena, el 1985 tornà a França per enregistrar un nou disc i reprengué la seva…