Resultats de la cerca

Fou nen cantor a la catedral de Lleida El 1841 es traslladà a Barcelona, on estudià amb Ramon Vilanova Escriví la simfonia Las dos lápidas , per a orquestra i banda 1862, i algunes òperes, com Gonzalo i Melusina També deixà sarsueles, com L’esquella de la Torratxa i El punt de les dones , basades en obres de Frederic Soler, i música religiosa una Salve Regina en re menor, un Stabat Mater , una missa i algunes obres corals

El seu nom prové del pòrtic de l’església preromànica situat en el conjunt monumental del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i nasqué tot prenent el relleu als actes culturals que se celebraven a la veïna s’Agaró En les seves primeres dues dècades, el festival, el més antic que se celebra a Catalunya, centrà la seva activitat en la música clàssica, les formacions de cobla i els esbarts dansaires El 1982, després d’algunes interrupcions, un grup de joves melòmans, integrants de les Joventuts Musicals de Catalunya, es feren càrrec de l’organització, i el desenvoluparen dins del marc de la…

Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’ Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità els borbònics…

La seva veu el portà al cinema, on demostrà estimables aptituds dramàtiques que li valgueren, el 1944, l’Oscar d’interpretació per Going My Way

Escriví òperes, cantates, motets i 36 sonates de clavecí en les quals fa molt d’ús del dibuix musical que porta el seu nom, el baix d'Alberti

Es traslladà a Barcelona on, per la seva sensibilitat, esdevingué aviat una figura de la cançó catalana i aconseguí èxits populars com els de La Porta Ferrissa, La Font del Gat, Els tres tombs, etc Es retirà de l’escena el 1925

Fou organista de la catedral de Brescia i de Sant Marc de Venècia Fundà una impremta musical on publicà, del 1566 al 1571, obres de C Porta, de Verdelot i pròpies Compongué misses, lletanies i càntics sagrats de cinc a dotze veus, nombrosos madrigals de tres a cinc veus i notables obres per a teclat

Deixeble de Marsick al conservatori de París, obtingué el primer premi el 1896 Féu una brillant carrera internacional El 1905 formà un trio excepcional amb Pau Casals i ACortot El 1943 fundà amb MLong un concurs biennal d’execució musical piano i violí, que porta el seu nom Morí en un accident d’avió

Estudià amb Busoni a Berlín Del 1936 al 1949 dirigí l’orquestra de Minneapolis i del 1950 al 1958 la Filharmònica de Nova York Contribuí a la difusió de Stravinsky, Berg i altres autors moderns Compongué l’òpera Sister Beatrice 1920, música de cambra i un concert 1929 Un concurs internacional de direcció porta el seu nom

Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra