Resultats de la cerca

Estudià dret, però el 1840 ja havia escrit algunes fantasies sobre motius operístics, cançons i peces per a piano El 1853 compongué una òpera Mitjanit , i deu anys més tard escriví la segona — Judith —, que obtingué un gran èxit Compongué després Rogneda 1865, basada en un drama històric de l’època de Vladimir el Gran Aquesta fou l’òpera de més èxit a Rússia durant les dues dècades següents i proporcionà al seu autor una pensió del tsar La situació econòmica favorable li permeté refusar, el 1865, la invitació de formar part del Conservatori de Moscou Compongué encara dos títols…

Vida Juntament amb M Glinka, fou un dels creadors de la música romàntica russa basada en la utilització de la música popular L’obra del Grup dels Cinc deriva d’ells, sobretot de les seves òperes Fill d’una família benestant interessada en l’art i en el si de la qual adquirí la passió per la cultura francesa, el seu pare el destinà al funcionariat Feu alguns estudis de música amb la seva institutriu d’origen alemany, i amb Danilevskij Els continuà amb Franz Schoberlechner, un deixeble de JN Hummel També estudià violí, però en cap moment els seus professors no cregueren oportú introduir-lo en…

Descoberta per Valery Gergiev, director del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg, debutà en aquest escenari en el paper de Susanna, de Les noces de Figaro , amb només 24 anys Des de llavors ha esdevingut una de les grans dives del segle XXI, gràcies a una veu de gran puresa i amplíssima tessitura Brilla particularment en el repertori belcantista i romàntic i en les grans òperes russes, i és famosa per la fogositat amb què encarna algunes heroínes líriques El 2006 obtingué la ciutadania austríaca

Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació que situà entre…

Els primers documents de música russa són els manuscrits de notació neumàtica en la qual es troben els cants de l’Església ortodoxa russa, basats en una escala formada per tres tetracords diatònics La música culta profana fou molt posterior La música fou protegida pel tsar Miquel I, però hom ha d’arribar als regnats de Pere el Gran, les tsarines Anna i Isabel, i molt especialment Caterina II, per a veure aparèixer els primers músics autòctons, com M Berezovskij 1745-1777, D Bortn'anskij 1755-1825 i E Fomin 1761-1800, al costat dels músics francesos i napolitans importats per la cort, als…

Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una…

Vida Amb només setze anys, fugí de la llar familiar, on el seu pare, músic de professió, l’explotava per treure partit dels seus dots de nen prodigi A la ciutat polonesa de Stargard Pomerània conegué un funcionari anomenat August Adler, que l’acollí i el protegí Durant uns quants anys romangué en aquesta ciutat, on continuà la seva formació musical Posteriorment anà a Berlín i esdevingué deixeble de CF Zelter Quan l’any 1830 acabà els seus estudis, començà a guanyar-se la vida com a professor i com a cantant L’any 1833 acceptà la plaça d’organista de la capella de l’ambaixada prussiana a Roma…

El 1856, a Berlín, inaugurà la fàbrica pròpia, que tingué molt d’èxit i s’especialitzà en pianos de cua Aviat creà sucursals a França, a Anglaterra i a Rússia

Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano

Es destacà a Venècia com a autor de música sacra i d’òperes A Anglaterra estrenà, amb èxit, Penelope 1741, Sirbace 1743, etc De nou a Venècia, creà oratoris, com Isaac 1745 i Judith 1746, i collaborà amb Goldoni en òperes bufes, com Il filosofo di campagna 1754, La diavolessa 1755, etc Residí 1765-68 a la cort de Caterina II de Rússia hi compongué Ifigenia in Tauride 1768 i sonates per a clavecí Fou primer mestre de capella a San Marco de Venècia 1762-85