Resultats de la cerca

Deixeble de Pérez-Corredor i d’ELópez-Chávarri, amplià estudis al conservatori de Madrid Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda Fundà la revista Musicografía 1933-36, especialment dedicada a la música valenciana culta i popular

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

Professor de català, inicià la seva trajectòria artística molt influït per Raimon , i gradualment anà incorporant a les seves cançons altres elements, com el pop-rock acústic i d’altres cantautors, com ara Lluís Llach , amb el qual l’any 2005 enregistrà un àlbum Publicà el primer disc l’any 1996, L’única diferència  , al qual seguiren Estels de tela 2000, Barricades de paper 2003,  Que no s’apague la llum 2005, amb Lluís Llach,  Alfabets de futur 2006 i Música i lletra 2011 Ha collaborat en discs i actuacions collectives L’Ovidi se'n va al Palau , 2007 Musiquetes per a la bressola , 2008…

Emprà el nom artístic d' Adolfo de León Ocampos Estudià a Madrid i a Itàlia El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani , de Verdi, i assolí un èxit sorollós actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals de l’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod Es retirà el 1885 i s’establí a València

Començà la seva carrera al grup Sarau de la Costera, amb el qual gravà el primer disc, Balls i cançons de La Costera 1985 Ha collaborat amb diversos cantants i grups, com ara Obrint Pas, La Gossa Sorda, Ovidi Twins, Nèstor Mont, Feliu Ventura, Verd Cel, Sitja, etc El 2006 enregistrà el seu primer disc en solitari, Si em pose a cantar cançons Cambra Records, guardonat amb el premi Ovidi Montllor 2007, atorgat pel Collectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià El 2009 publicà Te’n cantaré més de mil Ha estat premiat també amb l’Altaveu Frontera 2008 L’any 2011 enregistrà juntament…

Escolà del Collegi de Corpus Christi, fou organista de la collegiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761 Aquest mateix any passà al càrrec d’organista de Las Descalzas Reales de Madrid Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano 1776

Mestre de capella de la collegiata de Xàtiva 1818-24, actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València 1833-55 Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, villancicos a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense

Els seus fundadors foren Manuel Manolo  Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023,  Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos,  Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una projecció…